Secessió herderiana

Ahir, en una notícia a Nació Digital es parlava dels 'quatre camins' a la independència. Malgrat que hi havia certa confusió entre els 'camins', que hem d'entendre com a procediment, i les 'motivacions' que fan referència als arguments per legitimar-la, s'ementaven els tres grups d'arguments clàssics en què s'acostumen a agrupar les teories normatives sobre la secessió unilateral. Se n'hi afegia un quart que ens va resultar curiós, el de la secessió de base 'hegeliana', i si bé no acostuma a plantejar-se com una de les argumentacions clàssiques, la sensació és que es tracta d'una manera de justificar el que darrerament se n'ha parlat com a 'dret a decidir', i per això es diu en l'article que normalment es trobaria dins la categoria de 'raons democràtiques'. Ara bé, si calgués atribuir el nom d'algun autor clàssic a aquest tipus de secessió, aquest seria el de Herder*.

S'atribueix a Herder l'ús del terme 'nacionalisme' en un sentit similar al que emprem actualment, cap al 1774. La idea fonamental seria que cada nació, definida a través de la llengua pròpia que suposa una manera única de veure el món, ha de poder  autogovernar-se, un plantejament que trobarem posteriorment en molts autors clàssics. Tanmateix, Herder ha passat a la història com el "pare" del  nacionalisme cultural, en bona part per la interpretació culturalista que va fer Isaiah Berlin, basada en la desconfiança del pensador alemany cap a l'estat com a forma de govern en tant que creació 'artificial'. Serà en Hegel on trobem una formulació més estructurada sobre la forma en què les nacions s’han de governar elles mateixes. Per Hegel, l’estat és l’expressió final de la nació, el seu grau màxim de  realització: «nations may have had a long history before they finally reach their destination —that of forming themselves into states». Tant Herder com Hegel tenen una concepció "històrica" de la  nació en relació amb l’estat, és a dir, la nació és prèvia a l’estat, és més "natural" que no pas l’estat. 

Però en tot cas cal reconèixer que els fonaments de les reflexions al voltant de la relació dels individus amb la comunitat a través de la pertinença a la nació és un dels aspectes rellevants que trobem en Herder. L'originalitat de Herder, a més, es troba en què segueix de prop la concepció de l'individu derivada de la filosofia de Kant en dos aspectes fonamentals, la idea de l’autorealització i de l’autonomia, però aplica aquests elements no només als individus sinó també a les cultures. Així, l’individu neix al si d’una comunitat, d’unes tradicions, que per tal que es mantinguin han de tenir un component de necessarietat: l’individu no ho és aïlladament en el buit sinó en tant que membre d’una comunitat. Podem dir, doncs, que per tal que un ésser humà esdevingui un individu, aquest s’ha de reconèixer al si d’un grup, que és el vehicle a través del qual es realitza com a tal i construeix la seva identitat. Així, en la idea d’identitat hi ha un element de voluntat o elecció, però emmarcat en allò que som a causa de la dimensió sociocultural dels éssers humans. L’aspecte fonamental que suposa aquesta concepció, derivada de Herder, és el de considerar que per tal que una persona esdevingui un individu en el sentit "liberal" del terme, és condició necessària el fet de desenvolupar- se al si d’una comunitat cultural, de pertànyer-hi. La identitat nacional estableix uns lligams entre els membres de la comunitat, que desenvolupen així una concepció sobre ells mateixos i sobre la pròpia comunitat a la qual pertanyen, fins al punt que en preguntar-se sobre qui és, és difícil per a l’individu exposar una definició d’ell mateix que no passi de manera rellevant per la seva pertinença a la nació; la identitat nacional és una part fonamental en la definició dels individus. I és aquesta doble dimensió que trobem en Herder, - a la seva manera, més aviat caòtica i que no té res a veure amb les grans construccions teòriques de Hegel o Kant. D'aquí que aquest tipus de plantejament aplicat a les teories de la secesió, si és que arribés a adquirir dimensió com per esdevenir una categoria, caldria definir-la com a herderiana.

* Un dels motius de la curiositat que ens va generar l'article és que aquests temes els vam tractar aquí,  tot i que no relacionant-los directament amb les teories de la secessió sino amb la dels processos de consolidació dels estats-nació. El text de l'entrada és de fet una versió d'un fragment d'aquest treball.