Eleccions locals a la Gran Bretanya

Font: The Guardian

Se celebren eleccions locals a la Gran Bretanya. S'escullen councils i alcaldes per primera vegada en ciutats com Liverpool, mentre que en d'altres se celebren referèndums per decidir si s'introdueix aquesta figura. A Escòcia i Gal·les s'escullen tots els councils. Les lectures dels resultats seran de diversos nivells, però bàsicament pel possible vot de càstig als tories. A nivell anglès serà interessant també veure el  paper de l'UKIP, que va tenir bons resultats a nivell local. Pel que fa a Escòcia, ciutats simbòliques del laborisme que poden caure en mans del SNP com Glasgow. I the last but not the least, tenim una peculiar cursa de mavericks a Londres.


A nivell global, els sondejos assenyalen un clar avantatge dels laboristes, que guanyarien per deu punts (43%) als conservadors (33%). L'UKIP sembla tenir bons resultats globals i pot empatar amb els liberaldemòcrates (8%). Així, sembla que els conservadors continuaran tenint unes males setmanes després de l'afer de la 'hot Cornish pasty', l'equiparació de l'IVA del menjar per emportar que depèn en funció de si s'escalfa o no (i em sembla que per motius similars és per això que hi ha dos preus al Pret-a-Manger...però està tot explicat aquí). El tema ha generat una certa polèmica perquè primer George Osborne no recordava quan havia menjat una pasta per darrera vegada, i després el primer ministre va intentar arreglar-ho dient que ell n'havia menjat no feia gaire, però després es va descobir que el lloc que esmentava havia tancat feia cinc anys. Tot plegat després d'haver dit allò de 'estem tots junts en això' demostrant un cop més que no són precísament 'common people'. Així, malgrat la no gaire reeixida oposició d'Ed Miliband i el laborisme, sembla que la crisi i sobretot la seva gestió -amb la recepta de retallar en serveis públics i en protegir les rendes altes- li passarà factura, tal i com venen mostrant els sondejos darrerament.


Si passem a Escòcia, hi ha diverses línies d'interès. Principalment com el SNP posa a prova la seva doble dimensió de partit ben valorat per l'acció de govern i d'impulsor del projecte independentista. Un escenari on sembla possible un triomf històric en ciutats de tradició obrera com Glasgow. A més, hi ha senyals curiosos, com ara que un milionari d'origen paquistanès, rei del cash & carry a Escòcia, germà i tiet de diputats laboristes, anuncïi que es passa com a donant al SNP un dia abans que Ed Miliband arribi a la ciutat a fer campanya. Anècdotes que prenen rellevància a manca d'enquestes fiables, però tot sembla indicar que el SNP continuarà consolidant-se i fins i tot guanyant als laboristes ara en el nivell local. Si fos així, continuaria l'èxit de la seva estratègia, consistent en gran mesura en fusionar més que substituir l'eix nacional i l'ideològic, erigint-se en el defensor de les polítiques socials basades en un model escocès contraposat a  les retallades de Downing St. Serà interessant veure també si els liberals-demòcrates resistiran el desgast per governar amb els tories a Londres. D'aquests darrers, a Escòcia, no s'espera massa cosa.

Font: The Guardian

A Londres, la ciutat olímpica, tenim un interessant duel de mavericks. Boris Johnson i Ken Livingstone són personatges que van per lliure de fa temps. Enfrontats, menystinguts o temuts dins els seus partits segons el moment. Són famosos els enfrontaments entre Red Ken i el laborisme de la tercera via. Tony Blair el va arribar a expulsar del partit, i va dir d'ell que seria un desastre per Londres. Però Livingstone va decidir presentar-se com a independent i va guanyar l'alcaldia l'any 2000, deixant al candidat oficial del partit en tercer lloc. En el seu mandat introduiria iniciatives com la Congestion Charge i el partit l'acabaria readmetent. Va tornar a guanyar les eleccions del 2004 i del seu segon mandat serà recordat entre altres coses per les seves peculiars recomanacions en favor del medi ambient durant època de sequera o els acords amb Chávez per importar benzina de Veneçuela. Boris Johnson no es queda enrera, i després d'esdevenir un dels diputats més coneguts dels conservadors durant els darrers anys del laborisme es va enfrontar i derrotar a Livingstone el 2008. Malgrat -o potser per això- venir del món del periodisme ha mostrat una persistent facilitat per ficar-se en problemes, des dels seus afers sentimentals a una gestió pública de vegades dubtosa, o directament una combinació de totes dues. Per no esmentar un ampli ventall de declaracions desafortunades que no li han impedit però de continuar gaudint de popularitat a nivell local i nacional (excepció feta de Porstmouth, d'on va dir que estava ple de grassos, drogadictes i diputats laboristes). Però tot i les coses de'n Boris, no se'l descarta com un possible recanvi de David Cameron al capdavant dels tories, cada cop més allunyat de la imatge de ciclista urbà. De fet, l'èxit de la campanya de Johnson -segons indiquen les enquestes- vindrà en bona part per la seva pròpia imatge de maverick no vinculat al partit. Per Ken Livingstone serà qui sap si la darrera oportunitat, ja que segons sembla pateix l'efecte contrari: és menys valorat que el seu partit, i sembla que es pot donar el cas que Johnson guanyi l'alcaldia mentre els laboristes obtenen la majoria de seients a l'Assemblea de Londres. I per concloure el panorama i refermar que Londres no és mal lloc pels mavericks hi ha altres candidats ben interessants (gràcies a @bpberta per la descoberta) com Carlos Cortiglia, que es presenta pel BNP. Com el seu nom ja suggereix, és d'origen uruguaià, sense que això l'impedeixi de defensar els postulats del partit -allò del tough on immigration- sense cap sensació de contradicció per part seva. Londres, una gran ciutat. La ciutat.

* En alguns casos l'escrutini no començarà fins el mateix divendres al matí, amb resultats cap a final del dia -segons el marge de victòria del guanyador. Podeu seguir les darreres enquestes i escrutini al web especial del Guardian.

 ** Si esteu interessats a conèixer el sistema electoral que s'utilitza a l'elecció de Londres, aquí ho expliquem telgràficament, i de pas podeu consultar el resultat de les eleccions del 2008.