Crisi, eleccions i desgast

Arrel de les eleccions celebrades els darrers dies arreu d'Europa, des de Grècia a França passant per Sèrbia, s'ha pogut contrastar la hipòtesi segons la qual aquesta època de crisi fa caure governs sigui quin sigui el seu color polític o la seva responsabilitat. En un símil molt afortunat, Josep Maria Colomer i Pedro Magalhaes fan un paral·lelisme amb el món del futbol quan es fa fora l'entrenador pels mals resultats, ni que sigui perquè és més fàcil de fer fora que no pas a tots els jugadors.

A tot arreu? Doncs no del tot. L'Edgar Rovira aprofundeix en una aparent paradoxa que havia sortit aquests dies comentant pel twitter les diferents eleccions celebrades aquests passats dies: si bé en algunes eleccions regionals (allò que els experts acadèmics diuen de 'segon ordre') semblava haver hagut un càstig al govern estatal de torn (per exemple a Shleswig-Holstein), en altres casos no semblava ser així, i en particular a nacions sense estat com Escòcia (el SNP va repetir al capdavant del govern el 2011 ampliant la majoria). Tenir dos eixos de competició electoral (el nacional i l'ideològic) podria tenir un paper rellevant per explicar aquest comportament diferencial. En el cas català, sembla que el context de retallades tampoc no estava passant gaire factura al govern de CiU (com tampoc semblava patir un desgast extraordinari el govern del PP segons l'enquesta del CIS). Ara bé, a Catalunya hem de tenir en compte que a) no estem parlant d'eleccions sino justament d'enquestes i b) les darreres eleccions de fet sí que van castigar a la coalició governamental, enviant-la a l'oposició.

Així doncs, de fet no podem contradir la hipòtesi del 'canvi d'entrenador'. Sí que podem veure en canvi, si hi ha indicis de desgast, i a sota tenim una gràfica que de manera complementària a l'entrada del Cercle, ens permet veure alguns senyals. Si en termes d'intenció de vot directa la davallada podia semblar relativament assumida com un èxit per part del partit de govern, observant la valoració de quin és el partit que millor resposta pot donar als problemes principals de Catalunya (l'atur/crisi econòmica), sí que podem observar una davallada important per a CiU, sense que això signifiqui però que cap partit de l'oposició capitalitzi aquest possible desgast electoral.

Partit que millor dóna resposta al principal problema de Catalunya

Veurem si a les properes eleccions -no es pot descartar que s'avancin- posen de manifest si pesa més la doble dimensió dels eixos electorals i les qüestions internes, o bé acaben per comportar-se en la línia del que està succeint a les eleccions de 'primer ordre' arreu d'Europa.