09/05/12

Crisi, eleccions i desgast

Arrel de les eleccions celebrades els darrers dies arreu d'Europa, des de Grècia a França passant per Sèrbia, s'ha pogut contrastar la hipòtesi segons la qual aquesta època de crisi fa caure governs sigui quin sigui el seu color polític o la seva responsabilitat. En un símil molt afortunat, Josep Maria Colomer i Pedro Magalhaes fan un paral·lelisme amb el món del futbol quan es fa fora l'entrenador pels mals resultats, ni que sigui perquè és més fàcil de fer fora que no pas a tots els jugadors.

A tot arreu? Doncs no del tot. L'Edgar Rovira aprofundeix en una aparent paradoxa que havia sortit aquests dies comentant pel twitter les diferents eleccions celebrades aquests passats dies: si bé en algunes eleccions regionals (allò que els experts acadèmics diuen de 'segon ordre') semblava haver hagut un càstig al govern estatal de torn (per exemple a Shleswig-Holstein), en altres casos no semblava ser així, i en particular a nacions sense estat com Escòcia (el SNP va repetir al capdavant del govern el 2011 ampliant la majoria). Tenir dos eixos de competició electoral (el nacional i l'ideològic) podria tenir un paper rellevant per explicar aquest comportament diferencial. En el cas català, sembla que el context de retallades tampoc no estava passant gaire factura al govern de CiU (com tampoc semblava patir un desgast extraordinari el govern del PP segons l'enquesta del CIS). Ara bé, a Catalunya hem de tenir en compte que a) no estem parlant d'eleccions sino justament d'enquestes i b) les darreres eleccions de fet sí que van castigar a la coalició governamental, enviant-la a l'oposició.

Així doncs, de fet no podem contradir la hipòtesi del 'canvi d'entrenador'. Sí que podem veure en canvi, si hi ha indicis de desgast, i a sota tenim una gràfica que de manera complementària a l'entrada del Cercle, ens permet veure alguns senyals. Si en termes d'intenció de vot directa la davallada podia semblar relativament assumida com un èxit per part del partit de govern, observant la valoració de quin és el partit que millor resposta pot donar als problemes principals de Catalunya (l'atur/crisi econòmica), sí que podem observar una davallada important per a CiU, sense que això signifiqui però que cap partit de l'oposició capitalitzi aquest possible desgast electoral.

Partit que millor dóna resposta al principal problema de Catalunya


Veurem si a les properes eleccions -no es pot descartar que s'avancin- posen de manifest si pesa més la doble dimensió dels eixos electorals i les qüestions internes, o bé acaben per comportar-se en la línia del que està succeint a les eleccions de 'primer ordre' arreu d'Europa.









4 comentaris:

SI Les Corts ha dit...

Falta a la gràfica Solidaritat Catalana per la Independència que capitalitzarà un part important.

ISB ha dit...

Hola, primer de tot gràcies pel comentari. He optat -com de fet faig normalment si tinc les dades disponibles- tanta informació rellevant com puc. És cert que en el gràfic he exclòs SI (i altres opcions com C's, 'altres'...) en aquells casos on els percentatges eren molt petits. Pel cas concret de SI el percentatge d'enquestats que responien que era el partit que millor resposta podia donar al principal problema de Catalunya ('l'atur') era concretament un 0,3%. Això és el que indiquen les dades, no és cap impressió personal (bàsicament perquè no tinc un argument raonat sobre si podrà capitalitzar-ho o no). No incloure dades dels partits més petits pot semblar una certa desconsideració, però no hi ha altre motiu que el que indico, i només puc que demanar disculpes per avançat!
Salutacions

Anònim ha dit...

Muntaner ha dit...
És interessant la gràfica, però crec que els paràmetres en què es mouran les pròximes eleccions no serveix de gaire.
El "pacte fiscal" serà l'eix central d'unes eleccions que s'avancessin i possiblement des de la Constitució, l'electorat serà conscient que hi ha molt en joc. Com a conseqüència el PP apel · larà a la por que serà percebut de forma molt diferent a la por que imposava el PSC en les generals.
Realment m'agradaria estar en el nucli dels estrategs de comunicació. Serà un treball fascinant ja que per primera vegada les eleccions catalanes no seran per triar parlamentaris de fireta, serà per fer front al famós xoc de trens que és molt més complex del que lingüísticament es visualitza i moltíssim més les seves conseqüències, començant per la inseguridd jurídica que provocarà.
Tot i així crec que Convergència no es llançarà a la ventura si no té el compromís que li seguiran determinades institucions públiques o civils.
Al meu entendre la situció és greu i Catalunya pot, o no, donar un gran salt endavant.

ISB ha dit...

Tot apunta que serà com dius, i seria molt interessant veure per dins les 'war rooms' dels partits. Ara, també és cert -almenys des del punt de vista d'u politòleg- que sempre esperem 'més' d'unes eleccions del que després succeeix realment...

Però això ho comprovarem fàcilment amb el temps!

salutacions