17/04/12
Un nou 98?
Els esforços per entrar en el club de les potències de l'Espanya dels darrers anys tenien fonaments fràgils, basats en el crèdit, les privatitzacions -que no liberalitzacions, i sectors de poc valor afegit com la construcció i els serveis. L'actuació d'Argentina -que tampoc fa massa bona pinta repetint el populisme que es converteix en endèmic- ho exemplifica molt bé. Ara bé, més que la fi de l'imperi (curiosa la reacció colonialista en molts mitjans, avaluant la situació en uns termes que sobredimensionen i molt la posició espanyola en el món), el paral·lelisme més il·lustratiu és, al meu parer, la crisi del 1898. Caldrà veure ara els efectes que pugui tenir aquesta crisi dins l'estat, i si trobarem dinàmiques diferents en la perifèria espanyola.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Muntaner ha dit..
Francament no trobo cap paral.lelisme.
Per entendre'ns, el 1898 Catalunya té en marxa la seva revolució industrial, la Renaixença està en plena forma, mentre a Madrid encara funcionant la Canyada Reial i la burocràcia espanyola es feble i poc preparada.
Les Bases de Manresa havien estat ja aprovades el 1892 i és impressionant la tipologia intel.lectual, acadèmica, industrial, comercial, eclesiàstica i jurídica de les persones que van assistir i van aprovar les Bases de Manresa.
Avui, els anomenats progressistes i altres independentistas menyspreen aquestes Bases per antiquades, retrògrades, etc. Prefereixen, com sempre "FOC NOU" que és la forma d'avançar cap al no res.
Sense desitjos d'ofendre a ningú, la ASN esta dirigida per pseudo polítics que han fracassat en els últims anys, formen part d'algun partit polític i / o són professionals de "rebentar" tot el que han tocat.
Com síntesi. No hi ha paral.lelismes sociològics, polítics, financers o empresarials amb 1898.
La dispersio del catalanisme, avui, es mes grand que en aquell moment.
Una llàstima.
DEVOLUCIÓ de Les Constitucions Catalanes
Bé, de fet el paral·lisme que feia -sense cap ànim d'anar més enllà d'una impressió- no el feia pensant en Catalunya, sinó en la situació genèrica d'Espanya. Així que no tinc massa a contraargumentar (potser només que cap al 1890s el catalanisme tot just començava a articular-se políticament i sí que tenia una certa divisió).
Salutacions!
Perdona. Pifiada descomunal per part meva.
I ara, faltaria més! I en cap cas no treu interès al que planteges. Així que res de perdó sino agrair-te com sempre els comentaris!
Salutacions
Publica un comentari a l'entrada