Voronoi era d'ICV

Es coneixen com a diagrames de Voronoi la distribució d'un plànol en àrees al voltant d'un conjunt donat de posicions, amb el criteri que les àrees estan formades pels punts més propers a cada posició que a cap de les altres. Aquesta divisió de l'espai té múltiples aplicacions de geoposicionament -com quin és el MacDonald's que ens queda més a la vora en alguna aplicació de smartphone. Històricament és famós (ja m'enteneu...) el cas del metge John Snow, que a mitjans del segle XIX va descobrir com es transmetia el còlera analitzant una epidèmia de còlera a Londres, i que va utilitzar aquest sistema de manera intuïtiva.
Més a prop de les ciències socials, té aplicacions òbvies en geografia, polítiques públiques -on ubicar un centre sanitari, o com ubicar una instal·lació tipus Nimby- i fins i tot pot servir per dissenyar -o de vegades explicar- districtes, com ara veure, per exemple, si el mapa comarcal català té un caràcter voronoià. Com parlem de distribucions espacials, dins la ciència política el podríem relacionar (una mica alegrement: avisem en aquest sentit que l'entrada té uns quants parèntesi com aquest...de tipus disclaimer) amb les teories espacials del vot. Així, ni que sigui com a divertimento, podem aplicar-ho al sistema de partits català, i veure resultats ben curiosos...

Primer de tot, per construir el diagrama dividirem en àrees el plànol bidimensional català format per la ideologia i la identificació nacional. Sabem que aquests dos eixos són importants per explicar el comportament polític, tot i que no són els únics, i sempre tenint en compte que hi ha teories complementàries i alternatives als models espacials. Dit això, ubiquem els partits en el plànol d'acord a la mitjana de la valoració de l'electorat en tots dos eixos (una altra assumpció que acceptarem com a vàlida pel joc), i construirem les àrees seguint el criteri de Voronoi. Sent agosarats -ja no vindrà d'aquí, i espereu...- podríem dir que així dibuixarem l'àrea potencial d'influència per cada partit. És a dir, els partits tindrien un electorat potencial que defineixen aquestes àrees, i que formarien els individus ubicats ideològicament i nacional dins les interseccions que caiguessin dins de cada àrea (també podríem fer l'exercici invers, que deixarem -potser- per un altre dia). El mapa ens dona resultats ben curiosos, ja que l'àrea d'influència dels partits es veu condicionada per la que ocupen els altres, i a més no té en compte el fet que podrien sobreposar-se (és a dir, competir per electorat que cau dins l'àrea d'influència dels altres partits). En primer lloc veiem com el partit que surt perdent amb Voronoi és ERC, encaixonada (serà pels problemes d'encaix Catalunya-Espanya...) en el quadrant ideològic d'esquerra i centre-esquerra que se sent només català. És a dir, de les 35 posicions possibles només en té influència sobre 3. Petit però si ho comparem amb els resultats electorals de la formació gens irrellevant, ja que un 16% de la població s'ubica en aquestes posicions. La resta de partits tenen àrees més àmplies, com el PP, que té 10 sobre 35, CiU amb 12, PSC amb 7, i ICV amb 6. El nombre de posicions cobertes s'ha de complementar lògicament amb el percentatge de població que s'hi ubica. Així, un nombre elevat de posicions com les del PP 'ocupen' el mateix percentatge que ERC, mentre que CiU i PSC ocupen percentatges similars al voltant del 20%.

Ara bé, el més curiós segons aquesta distribució de l'espai és que el partit central del sistema català és... ICV, que ocuparia pocs punts de l'espai, però on un major percentatge de la població s'autoubica, fins a un terç de l'electorat.

Es pot veure que serà millor buscar altres teories per explicar com és que ICV no té 50 diputats al parlament, més enllà de la possibilitat que Voronoi fos militant de la coalició...En tot cas, aquesta aproximació diferent a la teoria espacial del vot (en uns termes bidimensionals simètrics, és a dir, que aquestes dues dimensions són les rellevants per explicar el vot, i que tenen el mateix pes en explicar-lo) ens posa de relleu el que ja ha dit la literatura sobre el tema, que hi ha diversos factors causals per explicar el comportament electoral. Gran troballa per part nostra doncs. Si voleu alguna cosa més seriosa, doncs podeu llegir Laia Balcells (Aquí el twitter i aquí l'article: Es el voto nacionalista un voto de proximidad o un voto de compensación?: una nueva aproximación "espacial" al voto en dos dimensiones).