Els plans del govern i què volen els escocesos

Com anunciàvem fa uns dies, el ball constitucional pel referèndum escocès ha començat, primer amb la proposta de la Scotland Office, i aquesta setmana amb la publicació del document Your Scotland, Your Referendum per part del govern escocès, que inclou un esborrany del que seria la llei per regular la consulta. El debat constitucional tot just ha començat, i veurem fins a quin punt les negociacions un pes determinant en la definició i el calendari de la consulta. El primer ministre Salmond ja havia avançat un dia abans alguns dels seus aspectes en una conferència. Conferència que, seguint amb la seva estratègia, va pronunciar a Londres i en concret a la seu de The Guardian en homenatge a un dels seus més prestigiosos periodistes, Hugo Young, europeista i que en el seu moment es va posicionar contra la guerra de l'Iraq. Molt semblant a les opinions del SNP...

Les novetats d'aquesta setmana es refereixen bàsicament a la redacció de la pregunta pel referèndum que proposa el govern escocès. Una pregunta, clara i concisa: Esteu d'acord amb què Escòcia hauria de ser un país independent?

La pregunta seria doncs, força senzilla comparada amb altres casos com ara el Quebec i les seves lleugerament enrevessades formulacions, una delícia de la literatura referendària, com la del 1980:

« Le Gouvernement du Québec a fait connaître sa proposition d’en arriver, avec le reste du Canada, à une nouvelle entente fondée sur le principe de l’égalité des peuples ; cette entente permettrait au Québec d'acquérir le pouvoir exclusif de faire ses lois, de percevoir ses impôts et d’établir ses relations extérieures, ce qui est la souveraineté, et, en même temps, de maintenir avec le Canada une association économique comportant l’utilisation de la même monnaie ; aucun changement de statut politique résultant de ces négociations ne sera réalisé sans l’accord de la population lors d’un autre référendum ; en conséquence, accordez-vous au Gouvernement du Québec le mandat de négocier l’entente proposée entre le Québec et le Canada ? »

D'altra banda, es pot interpretar que la nova proposta relaxa alguns aspectes com ara l'oposició inicial a què la Comissió Electoral britànica supervisés el procés, tot i que els aspectes controvertits -redacció de la pregunta, calendari, requisits, etc.- continúen sent una qüestió a decidir des d'Escòcia segons el plantejament del govern. Veurem si la reacció de Londres demostra més cintura aquest cop i va més enllà d'amenaçar amb deixar de promoure el Scotch a les ambaixades britàniques si Escòcia s'independitza.  El document també manté la possibilitat d'afegir una segona pregunta que inclogués l'opció de la DevoMax, i insisteix en el calendari del 2014 perquè els ciutadans puguin tenir la possibilitat de prendre una informed choice.

Més enllà d'aquests aspectes procedimentals podem encetar una altra línia d'anàlisi per la situació escocesa. Durant els darrers dies també hem pogut observar un altre ball, el de les enquestes. Quin és el suport a la independència a Escòcia? S'ha parlat molt sovint del fet que el que genera més consens entre els electors escocesos és l'opció d'incrementar l'autogovern sense arribar a la secessió. Aquesta pregunta amb diverses opcions és de la que de fet tenim més dades històriques, ja que es vé preguntant de fa anys, tot i que amb diverses formulacions. Si prenem la sèrie d'enquestes dels darrers 8 anys realitzada pel projecte Scottish Social Attitudes, podrem observar l'evolució de les preferències agrupades en tres opcions; independència, devolution, i supressió del parlament. Cal tenir en compte que aquestes opcions suposarien escollir entre l'actual status quo, la independència, o retornar a la situació pre-devolution, és a dir, en bona part aquest plantejament està força envellit pels esdeveniments dels darrers anys (a més és una recodificació de diverses opcions que potser tenien sentit fa uns anys i amb un cert biaix anglocèntric, com per exemple demanar si es preferia una Escòcia independent dins o fora de la UE). Tot i aquestes limitacions, les dades ens donen una certa perspectiva, per veure com la independència es mou en uns paràmetres al voltant del 30%, mentre la devolution seria l'opció majoritària fregant el 60%.

Font del gràfic: elaboració pròpia amb dades del SSA. Nota: No hi ha dades pel 2008 i hem  optat per calcular el valor mitjà entre 2007 i 2009 per no trencar la línia del gràfic.

Com dèiem, tal i com s'està plantejant la qüestió, i més tenint en compte el fet que més del 70% dels escocesos està d'acord amb celebrar el referèndum , les preguntes d'opció dicotòmica tenen també el seu interès (així com la d'incloure una opció intermèdia, on el suport a l'anomenada DevoMax podria situar-se al voltant del 50%). Si ens centrem en la posició a la independència en termes dicotòmics, el que veiem en primer lloc és que l'opció del no s'imposa en tota la sèrie, en segon lloc que hi ha fluctuacions importants, i en tercer lloc, que els darrers esdeveniments semblen fer convergir els partidaris del sí i el no.

La majoria d'aquestes enquestes procedeixen de mitjans de comunicació (tot i que realitzades per empreses de prestigi, en termes generals). Amb totes les precaucions possibles, el que ens indiquen és que el suport a la independència és rellevant, però no aclaparador. Tanmateix, si tenim en compte que un percentatge molt rellevant d'escocesos -al voltant del 65%- afirma que podria optar pel sí en funció de com es desenvolupés la campanya (i sobretot de si se'l convenç que econòmicament seria beneficiosa), trobem que la millor manera d'esbrinar si la societat escocesa seria favorable a constituir-se en estat independent seria...celebrar un referèndum. I d'això va tot plegat.