29/6/11

El baròmetre del CEO i la independència

6 comentaris:
La publicació del baròmetre de juliol per part del CEO ha posat fi a una situació d'una certa anomalia, com era el fet que no s'inclogués una pregunta sobre el comportament dels ciutadans davant un hipotètic referèndum sobre la independència. Finalment s'ha inclòs en els baròmetres amb tota normalitat, i amb tota normalitat els resultats van en la línia del que ha anat apareixent en diferents enquestes acadèmiques i dels mitjans de comunicació durant els darrers anys. I de fet, podem tancar aquí aquest comentari i remetre'ns al que s'ha parlat en aquest bloc durant els seus cinc anys de vida (Per qui vulgui entretenir-se, visiteu per exemple les etiquetes enquestes i secessió).

Per acabar cal dir que per tenir més informació no significa que la realitat sigui diferent. Tot i que, com repetim sovint, les enquestes no només descriuen sinó que també construeixen la realitat. Però els reptes -acadèmics i polítics- no han canviat.

Podeu llegir l'article publicat a Vilaweb sobre el tema aquí.

3/6/11

Seminari 'Les petites nacions en temps de crisi'

Cap comentari:
La setmana passada es va celebrar el seminari 'Les petites nacions en temps de crisi'. Va ser una bona oportunitat per escoltar diversos experts de l'àmbit de l'economia parlar tant d'alguns casos concrets -Estònia, Letònia, Grècia, Finlàndia o Irlanda- com des d'un vessant més teòric relacionat amb la mida de les nacions. De fet, aquest era el rerafons que guiava tot el seminari, que va comptar amb la presència d'Enrico Spolaore, co-autor del ben conegut llibre The size of nations. En aquest sentit cal destacar també la intervenció de Guillem López en la mateixa sessió, on va plantejar diversos reptes a la societat catalana, o prèviament a la taula en què participaven Muriel Casals, Antoni Castells, Heribert Padrol i Ada Ferrer, una sessió molt interessant ja que combinava aspectes de reflexió amb un inevitable rerafons polític -polític en sentit ampli. El seminari, inaugurat pel president de la Generalitat (es pot accedir a la conferència aquí), va concloure amb la intervenció de Jaume Ventura i Diego Rodríguez-Palenzuela.

Per un resum més complet i seguiment de premsa hi ha un recull al blog de l'Àrea d'Estudis Nacionals de la UOC, i una excel·lent manera de resumir les diferents sessions la trobem amb els reculls que a través de Storify varen fer en Lluís Rius i en Marc Roca.

1/6/11

No són les regles, és el tauler

Cap comentari:
Com es comentava a l'inici de les acampades amb les propostes sobre una reforma electoral de circumscripció única per lluitar contra el 'bipartidisme', es tractava d'un problema polític que no existeix a Catalunya (amb un parlament on hi ha representades fins a 8 forces polítiques) però sí a l'agenda espanyola. La impressió, o si es vol la suspicàcia, feia pensar que la qüestió 'nacional' havia de sorgir tard o d'hora en el debat de la mobilització barcelonina.

Un dels primers elements que anava sortint era el de la llengua -sempre les espatlles àmplies i fràgils de la llengua- amb tot el reguitzell de frases fetes típiques de molts nacionalismes d'estat. En un nivell més substantiu, la mateixa controvèrsia sembla aixecar la discussió sobre la inclusió d'alguna referència al dret a l'autodeterminació en les propostes/manifestos de l'assemblea, i on se senten també els arguments de no abordar qüestions 'nacionalistes' (de les nacions minoritàries, s'entèn) o de les que generen 'divisió', ja que val més la pena centrar-se allà on hi ha 'consens'. 

I de fet aquesta idea del consens fa pensar també en el més o menys implícit ideal deliberatiu hi ha al rerafons del moviment per reclamar el perfeccionament de la democràcia. Però més que la recerca del consens, la política tracta en realitat de la gestió del conflicte. De fet, sense conflicte no hi ha política, i un possible efecte de certes aproximacions deliberatives és que acaben expulsant del debat aquelles posicions que justament generen controvèrsia i on poden existir posicions confrontades. D'altra banda, mentre es tendeix a reforçar el debat en termes procedimentals sobre principis sobre els quals pot haver-hi un consens ampli, en bona part pel seu caràcter general; és a dir, és més fàcil estar d'acord en què el sistema financer està mal regulat, però és més difícil posar-se d'acord  si hi ha poca regulació o si la que hi ha és dolenta, i encara menys sobre quines són les solucions aplicables.

El plantejament de qüestions més explícites i controvertides fora del discurs dominant pot resultar fins i tot penalitzat perquè qüestionen uns valors polítics que es defensen de manera més o menys explícita -podria ser el cas de l'espanyolitat de la mobilització, per exemple. D'aquí la dificultat del debat quan la qüestió no són les regles o el procediment del joc -la democràcia- sinó el propi tauler -Espanya.