La paradoxa de Duran i Lleida

Duran és el polític més ben valorat a Catalunya i Espanya. Aquesta expressió s'ha convertit en una definició habitual del líder de CiU al congrés segons assenyalen la majoria d'enquestes. Ara bé, si comparem aquesta afirmació amb els resultats electorals que ha obtingut el polític d'Alcampell, veurem que no sembla treure rendiment d'aquesta bona valoració. Els motius, com hem assenyalat aquí en alguna ocasió, els trobem en el fet que és ben valorat no només pel votant de CiU sinó pels electors que no el voten, això és, el dels altres partits. I no només això sinó que bona part de la diferència  rau a més en la valoració positiva de l'electorat més allunyat ideològicament. Aquesta és bàsicament la paradoxa que fa que Duran i Lleida hagi obtingut de fet els pitjors resultats electorals de la coalició al congrés des del 1979.  Des del 1989 la federació perdia aproximadament dos punts i un diputat per elecció. L'any 2004 aquesta tendència lleu a la baixa es fa més abrupte amb una davallada de vuit punts i la pèrdua d'un terç dels diputats, situació que no va variar a les eleccions del 2008. Així doncs, les properes eleccions seran un repte per la candidatura de CiU i especialment pel seu líder al congrés.

Tot i que evidentment no se li pot atribuir tota la responsabilitat al candidat -CiU patirà possiblement un desgast electoral després d'un any al govern de Catalunya- és curiós que qui sembla aparentment el millor candidat possible tregui els pitjors resultats de la federació. D'altra banda, les enquestes aparegudes ahir deixen un regust amarg a la candidatura, ja que no sembla que els resultats hagin de canviar significativament. De fet, si bé apunten una millora percentual de tres o quatre punts -fins al 25%- assenyalen només un petit increment de diputats -dels 10 actuals als 12. Però això pot significar fins i tot caure a la tercera posició electoral, situació que no s'ha donat tampoc des del 1979.