Reforma constitucional: gestos i tendències

El debat sobre la reforma de la Constitució està girant en bona part sobre la limitació de l'autonomia financera de les administracions subestatals que pot implicar. Es parla d'un suposat 'trencament' del pacte constitucional (pacte que strictu sensu no és altre que el propi redactat de la Constitució), i de la possibilitat que la reforma en qüestió sigui una eina de recentralització més o menys explícita via la limitació de l'autonomia financera de les comunitats autònomes. En termes del debat públic, la reforma actual no fa més que anar en la mateixa línia que apunta el mateix text constitucional, i l'efecte que es busca és escenificar el compromís de l'estat amb les polítiques d'austeritat que es reclamen des de diverses instàncies europees i globals.

No seria per tant un debat pròpiament constitucional. De fet, tot i que la proposta de reforma de l'article 135 CE és força extensa, és també genèrica i acaba remetent a l'aprovació d'una llei orgànica. La reforma seria en aquest sentit poc efectiva, més si tenim en compte que a la mateixa constitució hi ha prou articles dels quals se'n podria justificar una llei d'estabilitat i limitació del deute i el dèficit públic. Sense anar més lluny, amb l'Art. 133.4 CE ("Las administraciones públicas sólo podrán contraer obligaciones financieras y realizar gastos de acuerdo con las leyes) sembla que n'hi podria haver prou justificació constitucional.

Pel que fa a l'aspecte de recentralització, discutir -sigui políticament o acadèmica- si implica una 'recentralització', és a dir, la recuperació o l'enfortiment competencial de l'estat, ens sembla que és més aviat fixar-se en el gest que no pas en la tendència. N'hem parlat aquí en diverses ocasions, així que no ens repetirem:

http://aubachs.blogspot.com/2010/12/equilibris-inestables-la-sentencia-del.html
http://aubachs.blogspot.com/2011/01/la-recentralitzacio.html
http://aubachs.blogspot.com/2011/01/el-model-destat-la-fallida-de-la.html