In memoriam: Josep Termes

Aquesta setmana ha traspassat Josep Termes, un dels darrers grans historiadors catalans. El millor homenatge que podem fer des d'aquí és revisitar el reportatge que Vilaweb li va fer l'any passat a la seva biblioteca personal. També val molt la pena les diferents reflexions als mitjans de comunicació de diferents historiadors que el van tractar, especialment les d'un dels seus deixebles, Agustí Colomines, qui a més va fer un esforç perquè es publiquéssin les seves darreres obres. Josep Termes era, per tothom qui l'hagués sentit i encara més per qui el va tenir de professor, tot un personatge, d'una erudició planera, un dels -darrers?- exponents d'estudiosos gens preocupats pels ISI's (els de l'acadèmia ja sabeu de què parlem...) i els plans d'estudis, i un apassionat complet i gens dogmàtic de la seva recerca. Era tot un plaer veure com a les classes, després d'anunciar que 'avui toca parlar de...', cinc minuts després anava saltant de les bullangues i la jamància a Joan Maragall o Valentí Almirall. Curiosament la setmana passada vàrem ensopegar amb un exemplar del llibre 'Catalanisme i revolució burgesa' de Jordi Solé-Tura (un exemplar de segona mà dit de passada, pertanyia segons es pot llegir de la signatura, a un important periodista recentmen traspassat: curiositats de llibreters de vell), una tesi que com hem comentat aquí Josep Termes va refutar reiteradament amb els seus estudis demostrant les arrels populars del catalanisme. Una tasca que l'ha convertit sens dubte en mereixedor de l'expressió amb què començàvem aquesta entrada, més breu del que voldríem dedicar a un perfil molt apreciat per aquest bloc, el dels 'agonistes'...