En primer lloc, sobre la participació electoral les dades continúen apuntant a un estancament. Veurem com de prop es queden les enquestes i els diferents càlculs amb les dades reals dels comicis, però (a banda del nostre propi wishful thinking) sembla que no veurem grans increments de participació, més aviat al contrari. Un dels efectes més visibles que pot generar és la possibilitat d'entrada de les llistes més petites.
Amb totes les prevencions què hem comentat aquí sobre els percentatges baixos, trobem que tant C's com Solidaritat Catalana podrien entrar al parlament. SC obté un 1,1% de simpatia de partit (recordem que es tracta d'una pregunta que recull les respostes espontànies dels enquestats). En intenció directa de vot l'enquesta els dona 1,7%, i si ens fixem en la província de Barcelona i descomptem (barroerament però fent una mica més versemblant les dades) els enquestats que raonablement no votaran, arribarem a una xifra fregant el 3%, és a dir, al llindar de l'obtenció de diputats.
En els nombres dels grans partits i relacionat amb la participació, trobem que pràcticament un 20% dels qui afirmen haver votat pels partits de la coalició de govern podrien abstenir-se en les properes eleccions. Caldrà doncs estar atents a les dades post-electorals i, de confirmar-se les previsions de baixa participació, analitzar si aquesta vé derivada d'aquests grups de votants. Un percentatge rellevant dels anteriors votants a PSC i ERC -al voltant del 14%- manifesten la seva intenció de votar per CiU, en el marc d'una fidelitat de vot del 48% i el 35% respectivament. ICV pateix un desgast menor, i manté una fidelitat de vot del 57%. Són els partits de l'oposició els qui tenen una fidelitat de vot més alta, especialment CiU, fregant el 80%. En el cas de CiU, sembla que ha tocat sostre en intenció de vot directa -24,4%- i sembla que pot situar-se al voltant del 40% de vot, tal i com van apuntant les enquestes. En termes d'escons pot haver-hi més variació, però tot sembla indicar un escenari per sobre dels 60 diputats, el que permetria un govern amb minoria. Respecte el PSC, les dades indiquen un electorat molt desmobilitzat, i és una incògnita on pot tenir el seu sòl electoral en aquest context, donat que ja va obtenir uns resultats baixos a les anteriors eleccions, però els pitjors escenaris ja els sitúen per sota dels 30 escons, el que seria una situació històrica, més si tenim en compte que pel que fa a la intenció de vot a les generals es troba en mínims històrics i dins el marge d'error amb CiU (mai no s'ha donat el cas que CiU guanyés unes eleccions generals a Catalunya). ERC també troba el seu sòl electoral al voltant del 7,5%, però en el pitjor escenari podria reduir la seva presència al parlament gairebé a la meitat, amb un electorat indecís i que mostra un percentatge rellevant inclinat a votar CiU, SC i Reagrupament, amb una important bossa d'indecisos.
Si canviem de qüestió, una de les dades més destacables del baròmetre és el màxim històric de la preferència per l'estat indepentend en les sèries del CEO, superant per primera vegada el 25%. Cal recordar que la pregunta sobre preferències constitutionals (això és, els diferents escenaris d'organització territorial del poder polític) planteja quatre opcions diferents. Segons càlculs que hem realitzat aquí en alguna ocasió (i altres 'in progress' que esperem publicar en els propers mesos), aquest escenari podria situar el suport a la independència si es planteja en termes dicotòmics (sí/no) al voltant del 40% de l'electorat. En el gràfic de sota podem observar la seva evolució en totes les sèries del CEO, i observar com la preferència per l'estat independent presenta una evolució sostinguda a l'alça, amb un creixement de gairebé deu punts en cinc anys. D'altra banda, la preferència per l'actual autogovern en forma de comunitat autònoma continúa essent l'opció més gran tot i que amb tendència a la baixa, mentre que l'opció federal presenta un estancament també a la baixa. Un aspecte molt interessant és veure com pot estar produint-se una convergència entre les tres opcions, ja que es mouen en un interval cada cop més baix, i per primera vegada al voltant dels deu punts. La diferència entre l'opció federal i la independència és també la més baixa de les sèries. Caldrà estar atent doncs a si assistim a un canvi d'escenari estructural, i com s'estan produint els moviments entre les diferents opcions (d'això també tenim work in progress però trigarà una mica més...).
Si entrem una mica més en detall, veiem com el suport a la independència i l'opció federal rep un suport similar en la franja d'edat entre 18-49, al voltant del 29% en cadascún dels grups. En canvi, l'opció de la independència és gairebé deu punts més baixa en els grups de major edat, això és, de 50 en endavant. El factor edat sembla doncs un dels elements a analitzar.
Un altre element normalment poc -o gens- estudiat és la qüestió de gènere -aprofitem doncs per animar des d'aquí als politòlegs/politòlogues a dedicar esforç de recerca- on s'observa una estructura de preferències constitucionals força diferent (que pot obeir també a altres causes, però en tot cas indica que hi ha 'tema'). Només trobem valors similars en l'opció de la independència, lleugerament més alta entre els homes però amb menys d'un punt de diferència. En canvi, l'opció federal i l'autonòmica són molt diferents segons el sexe; mentre l'opció majoritària entre els homes és l'estat federal -fregant el quaranta per cent- entre les dones el percentatge cau fins al vint-i-tres per cent. Aquests percentatges s'inverteixen en el cas de l'opció autonòmica, on trobem que entre els homes se sitúa per sota el trenta per cent mentre que per les dones trobem un percentatge de suport que arriba al quaranta per cent. Insistim en què és un tema poc estudiat des de la ciència política i amb unes diferències que mereixeria la pena estudiar.
La societat catalana presenta doncs diversos aspectes d'evolució, aquests que apuntem aquí i molts d'altres, dels quals veurem com es tradueixen en el nivell político-electoral d'aquí ja pocs dies, però que en tot cas caldrà continuar analitzant...
PD: deixarem pels comunicòlegs l'explicació de perquè es convoquen rodes de premsa un divendres a la tarda -si és que hi ha alguna intencionalitat, cosa que desconeixem.
6 comentaris:
Una altra tema a estudiar seria el de què entenen els enquestats per "estat autonòmic" i "estat federal" i si realment es perceben com opcions tan diferents. Jo mateix, que no sóc expert en ciència política però que segueixo amb relativa asiduitat tot aquest debat,no he aconseguit encara que cap politòleg m'expliqués de manera convincent què seria tan diferent en un estat federal respecte a la situació autonòmica actual...
Miquel, on has anat a parar...tens tot un 'tag' sobre federalisme al bloc. Et garenteixo que si t'entretens tafanejant les entrades al respecte no modificaràs gaire la teva sensació!
Per ser una mica seriós, cal dir que hi ha uns certs criteris teòrics més o menys clars sobre què és federal i que no, però molt menys consens sobre el seu contingut. Això fa que moltíssimes preguntes 'acadèmiques' sobre el tema estigui obertes. El que indica això és que el terme 'federal' en sí no és tant important com els continguts d'un sistema polític determinat.
Muntaner ha dit...
Hola Ausbachs.
ELECCIONES.
Marshall MacLuhan, con permiso de Umberto Eco, dejo escrito "abstenerse especialistas".
Con todo mi respeto hacia ti, que sabes lo tengo, los trabajos de los politólogos no sirven para nada. PARA NADA, si no son capaces de entender cómo funciona "eso" llamado comunicación. A través de la comunicación podrán realmente entender las encuestas y escribir sobre ellas.
Tu análisis sobre las tendencias electorales me parece correcto. Pero... estamos en un nuevo contexto. No digo que no tengas razón pero empíricamente no sabemos como actuara el electorado ante las nuevas opciones ni como afectara en el aspecto cuantitativo. El cualitativo nos ayudaría a la comprensión de los actuales números. Pero en cualquier caso la situación para el análisis es compleja y me atrevería a decir que “agossarada”.
INDEPENDENCIA.
Sigo repitiendo lo mismo. Si no sabemos “cualitativamente” el significado ni significante de independencia o federalismo que le dan los ciudadanos, no estamos en ninguna parte.
En cualquier caso la estadística nos está insinuando el camino: El termino independencia sube. ¿Cual es su techo “natural”? Lo desconocemos. No me salgas con milongas, si somos capaces de analizar que este o aquel “a tocat sostre”.
Puedo asegurarte, comunicativamente hablando, que si CIU cree en la independencia EN LOS PRÓXIMOS 8 AÑOS podríamos conseguirla con una buena estrategia de comunicacón. Pero son demasiadas áreas a las que contentar y demasiado peso histórico e intelectual para personas que se movieron bien con la autonomía, salvo que la crisis aumente y, se haga insoportable (incluyendo como hipótesis un crack mundial) y los intelectuales, el mundo académico y la empresa media apueste definitivamente por la independencia.
Lahaim.
Muntaner, tot i el to no estic en desacord amb algunes de les coses que comentes. Tot i així, suposo que MacLuhan o Eco no es penjarien el cartell d'abstenir-se especialistes' abans d'entrar a un quiròfan a operar-se. Evidentment no vull dir que la c. politica tingui precisió quirúrgica ni molt menys, i encara menys les enquestes. Sempre cal interpretar qualitativament p teòricament les dades, i tant en la qüestió del federalisme com de la independència he comentat aquí uns quants matisos -dins les meves possibilitats, que són les que són...Respecte el tema independència no parlava de sostre natural sinó de màxim històric, amb les dades de què disposo heintentat fer alguna projecció en aquest bloc, però no m'atreviria a parlar tan taxativament de quin és el seu 'sostre'. Per últim, no sé si tens relació amb el món de la comunicació però aquí també hi ha lloc per la crìtica -potser no prou constructiva perquè en tot cas jo desconec força el camp!
Salutacions
Muntaner ha dit...
Te pido excusas. El ordenador casi siempre me crea estos problemas.
"abstenerse especialitas" es una frase absolutamente cierta utilizada por ML.
La leiste deprisa sin reflexionar sobre ella y el quirofano es un buen ejemplo. El cirujano "estrictu sensus" ya no existe.
Si tuviera que realizar una campaña politica evidentemente pediría la ayuda del politólogo, pero creo que debería aclarar el camino al publicitario y no simplemente haciendo análisis de números.
Pero creo que entramos en otro debate.
Lahaim
No calien excuses, de debò (bé, milongues no em va fer gràcia, ho reconec, que procuro no cantar-ne aquí al bloc). Els exemples sempre són 'relliscosos', però en tot cas entenc el que vols dir -crec. Qualsevol projecte polític -i especialment pels partits polítics- té un doble component, un de 'representació' (faig servir més o menys la terminologia acadèmica) pel qual el partit (o projecte) intentaria ajustar-se o apropar-se als posicionaments dels electors, però un altre no menys important 'd'integració' (podríem parlar d'atreure) pel qual intenta 'convèncer'. En tots dos casos la comunicació és un element molt important, en la línia del que -crec2- apuntaves. Que per aquí de vegades sigui una mica irònic amb els temes de comunicació no és manca de respecte a la professió sinó en tot cas a certes pràctiques, però de la mateixa manera que se'm pot interpretar així jo he d'acceptar que prou tenim a casa, també.
salutacions!
Publica un comentari a l'entrada