28/9/10

Enquesta Rac1 (2): la paradoxa de la independència?

Segona part publicada de l'enquesta de RAC1,i trobem una pregunta sobre la independència: de manera directa es demana sobre que faria probablement l'entrevistat, amb uns resultats de 48% favorables i 41% contraris. Relativament pocs indecisos. L'informe ofereix a més dos escenaris de participació, del 65% i del 75%. Tot i que malauradament no expliquen l'elaboració dels escenaris (és a dir, quins criteris segueixen), sí que afageixen dos matisos de 'transparència'. El primer no per bàsic prou recordat, és el marge d'error: amb un 3,16% es pot parlar gairebé 'd'empat tècnic' (dedicada a M.G...;). La segona, de més abast, i que hem recordat aquí quan vàrem fer una projecció possible de resultats a partir de dades d'enquesta (i de la qual sí que vàrem exposar els criteris seguits per la seva elaboració, aquí i aquí), la trobem quan es diu a l'informe que:
En una pregunta sobre un futurible inconcret, no és tant important la precisió de les dades, doncs en aquest moment no es poden calibrar totes les variables que podrien entrar en joc davant un referèndum per la independència, sinó que es mesura l’acceptació d’un escenari mental que es podria definir en un “per què no?”.
Trobem a faltar aquest tipus de comentaris amb la importància que tenen, ja que és aplicable no només a la qüestió de les preferències constitucionals, sinó a molts altres aspectes de les enquestes (també en altres apartats d'aquest mateix informe on s'apunten a conclusions que podrien ser qüestionables amb la informació oferta). La formulació de preguntes per descriure, entendre i també construir la realitat social i política té els seus límits, d'aquí que trobem de vegades resultats aparentment paradoxals. La realitat però és complexa i la manera de reduir aquesta complexitat és simplificar-la, de manera que mai no pot -per definició- reproduir-la del tot. Això no significa, però, que la recerca social sigui inútil, incloent les enquestes. Cal però no oblidar la dimensió d'interpretació, que entre altres coses passa per no reificar els números, i per intentar tenir una perspectiva teòrica que vagi més enllà. Així, en el cas de les preferències constitucionals trobem des del 48% de l'enquesta de RAC1 recolzant la independència, un 15% opinant que el govern hauria de treballar per la independència (en una pregunta d'opcions múltiples però excloents), passant per un 20/25% de suport a la independència en altres  enquestes que inclouen diverses opcions constitucionals. Tot plegat pot semblar una paradoxa, però en realitat hi ha diverses explicacions teòriques raonables que poden si més no, ajudar a comprendre el perquè d'aquests resultats de vegades aparentment paradoxals. Ho hem intentat explicar -si més no parcialment i matussera- algun que altre cop.