Les preguntes que em sorgeixen al respecte són (i crec que haurien de merèixer una certa reflexió): de què serveix o pot servir una manifestació? i què es pretèn aconseguir amb ella? No són ben bé les mateixes preguntes, si es mira el matís.
També és curiós el seguiment que fa la Vanguardia, més centrada en uns detinguts d'ETA a França que no pas en un debat polític que es produeix a Catalunya durant aquests dies. En aquest sentit l'Avui sembla haver estat prou hàbil per mantenir el caliu de la notícia.
Després hi ha les notícies que suposadament parlen malament de Catalunya i amb les que ens agrada flagelar-nos de tant en tant a molts catalans. Com en ocasions passades, però, quan finalment llegeixes l'article en qüestió, no és que es posi en dubte certes interpretacions que se'n fan, però sembla que no gaire gent llegeix anglès o tots estem de vacances. Tal i com diu VidaQuotidiana
Si un es llegeix l'article, i pren en consideració que qui l'escriu és una persona externa amb uns coneixements més o menys limitats de tot el context que ha dut la situació actual, no pot afirmar-se de què es tracti d'un article negatiu, ni molt menys ofensiu. Fa una descripció de les dues principals visions i dóna la seva opinió al respecte, contextualitzada amb altres casos europeus. Si se li pot criticar una cosa és que només utilitzi referències d'Ansón i Savater i que en canvi ometi fer cap referència als intel·lectiuals de l'altre bàndol.En aquest sentit, és molt d'agrair -i així aprofito l'ocasió d'esmentar-ho- la feina que s'han imposat fer des del col·lectiu Emma, fent un seguiment de la premsa internacional (no sé si espanyola també) i fent arribar contrarèpliques als mitjans quan consideren que cal un matís o la informació que s'ofereix sobre Catalunya no és correcta. Enhorabona doncs.
