El Periódico publicava ahir un article suscrit per diverses personalitats on es reclamava Una resposta ferma, un exercici de responsabilitat. Tal i com diu la lletra petita dels productes financers, "rendiments passats no garanteixen resultats futurs", però la veritat és que per poder pensar en actuacions que s'apartin del que ha estat tradicionalment els grans trets de comportament de Catalunya en termes polítics, fins a quin punt podem trobar elements que facin preveure, tal i com demanen a l'article "una resposta directa que abordi a fons i sense reserves totes les dimensions de la qüestió"?
Més encara si, tal i com sembla desprendre's de l'article, cal evitar el risc de provincialització de Catalunya amb dues accions concretes; 1) resposta unitària dels diputats catalans a Madrid i (per) 2) iniciar a instàncies del Parlament un procés de reforma constitucional. Per reblar el clau, 3) s'insta als partits espanyols a que 'assumeixin les seves responsabilitats i afrontin les conseqüències" de les seves decisions.
Algun comentari. Més que risc de provincialització es podria dir que existeix un procés, és a dir, que és ben real i està en marxa. La resposta unitària dels diputats genera alguns dubtes sobre la capacitat propositiva i la capacitat de mantenir l'esmentada unitat. A més, unitat per a fer què? Més curiós és posar esperances en una reforma constitucional d'iniciativa catalana. Tal i com pot passar amb l'estatut, obrir un procés de reforma pot acabar anant empitjorant de la situació anterior. La reforma constitucional que es produeixi a Espanya tenint en compte el procés de convergència nacional que estan desenvolupant PP i PSOE (del qual el PSC en forma part, cal recordar-ho) podria fer anar aquesta demanda de 'responsabilitat' en un sentit que -ingènuament- sorprendria molts. Perquè en el fons, el nacionalisme espanyol està construint una idea d'Espanya nova, en molt bona part lícita (en part perquè hi ha mostres evidents de dèficits democràtics), davant la qual es dibuixen dos escenaris tendencials que posen de manifest el que aquí mateix hem anomenat la fi del somni bavarès.
De moment, però, encara ens trobem entre l'astorament d'una part molt important de les elits del país davant una idea d'Espanya que s'ha esvaït si és que mai va existir, i la dificultat endèmica del nacionalisme català per fer de la diagnosi correcta un projecte conseqüent.
30/06/09
23/06/09
Apostes electorals
Especulació lúdica d'estiu (i)
S'aprova el sistema de finançament, el PSC reivindica l'èxit d'aconseguir un millor finançament que l'actualment vigent, i haver-se mantingut ferm davant el govern central fins no arribar a un acord acceptable. El PSOE aconsegueix tancar aquest debat amb el conjunt de les autonomies, arribant a bons acords per les CCAA governades pel PP, de manera que el debat polític espanyol desactiva relativament el tema.
El Tribunal Constitucional fa pública la sentència sobre l'estatut. Es declaren inconstitucionals alguns articles menors, i es realitza una interpretació exhaustiva d'aspectes clau com la bilateralitat, la consideració de nació o la llengua. En d'altres àmbits competencials el TC ja ha anat sentant jurisprudència de manera indirecta.
Els efectes reals de tots dos elements no es percebran del tot a curt termini: la insuficiència financera i la subordinació de l'autogovern s'aniran posant de manifest a mida que s'intenti desenvolupar l'estatut. Tanmateix, obrirà un cert parèntesi de temps en què es presentaran com una millora en la situació actual: estatut superat el procés de revisió, i nou sistema de finançament. Les mancances ja es veuran més endavant.
Això dibuixa un escenari electoral on el PSC té incentius per convocar eleccions anticipades abans d'acabar l'any, per aprofitar aquest moment més favorable (cal afegir altres elements com la inauguració d'infraestructures per part del govern central). D'altra banda, pel PSOE aquest escenari també és favorable: si el PSC aconsegueix formar govern un altre cop, CiU possiblement entrarà en crisi o com a mínim en una situació de reflexió interna al voltant del lideratge d'Artur Mas. Si guanya amb uns resultats que li permetin governar en minoria, es donaran les condicions perquè pugui formar govern a Catalunya a canvi d'aprovar els pressupostos generals de l'estat, un acord que segons la rumorologia política el president del govern central hauria incomplert a les anteriors eleccions.
Doncs això, comença l'estiu i les especulacions caniculars...
S'aprova el sistema de finançament, el PSC reivindica l'èxit d'aconseguir un millor finançament que l'actualment vigent, i haver-se mantingut ferm davant el govern central fins no arribar a un acord acceptable. El PSOE aconsegueix tancar aquest debat amb el conjunt de les autonomies, arribant a bons acords per les CCAA governades pel PP, de manera que el debat polític espanyol desactiva relativament el tema.
El Tribunal Constitucional fa pública la sentència sobre l'estatut. Es declaren inconstitucionals alguns articles menors, i es realitza una interpretació exhaustiva d'aspectes clau com la bilateralitat, la consideració de nació o la llengua. En d'altres àmbits competencials el TC ja ha anat sentant jurisprudència de manera indirecta.
Els efectes reals de tots dos elements no es percebran del tot a curt termini: la insuficiència financera i la subordinació de l'autogovern s'aniran posant de manifest a mida que s'intenti desenvolupar l'estatut. Tanmateix, obrirà un cert parèntesi de temps en què es presentaran com una millora en la situació actual: estatut superat el procés de revisió, i nou sistema de finançament. Les mancances ja es veuran més endavant.
Això dibuixa un escenari electoral on el PSC té incentius per convocar eleccions anticipades abans d'acabar l'any, per aprofitar aquest moment més favorable (cal afegir altres elements com la inauguració d'infraestructures per part del govern central). D'altra banda, pel PSOE aquest escenari també és favorable: si el PSC aconsegueix formar govern un altre cop, CiU possiblement entrarà en crisi o com a mínim en una situació de reflexió interna al voltant del lideratge d'Artur Mas. Si guanya amb uns resultats que li permetin governar en minoria, es donaran les condicions perquè pugui formar govern a Catalunya a canvi d'aprovar els pressupostos generals de l'estat, un acord que segons la rumorologia política el president del govern central hauria incomplert a les anteriors eleccions.
Doncs això, comença l'estiu i les especulacions caniculars...
Llei Electoral (ii)
Aquests dies semblen ser de debat sobre la llei electoral catalana -bé, més aviat la seva absència. No és un debat gens nou, no només pels trenta anys de disposició transitòria en què viu el sistema català, sinó pels dos anys que fa que el grup d'experts nomenat pel parlament va presentar el seu informe. Aquí mateix aleshores indicàvem que calia no posar sobre el sistema electoral tota la càrrega per solucionar els dèficits democràtics que s'atribueixen a la política en general i a Catalunya en particular. En concret titulàvem l'entrada Desconfieu dels qui venen pocions màgiques.
Ahir per exemple, al programa Àgora del Canal33, hi va tenir lloc un debat entre diferents politòlegs que havien participat en l'elaboració de l'informe. Malauradament TV3 no va massa ràpida penjant els vídeos dels debats, així que de moment no es pot accedir.
Ahir per exemple, al programa Àgora del Canal33, hi va tenir lloc un debat entre diferents politòlegs que havien participat en l'elaboració de l'informe. Malauradament TV3 no va massa ràpida penjant els vídeos dels debats, així que de moment no es pot accedir.
22/06/09
Llei electoral
Segons informen els mitjans, el conseller de Governació ha distribuït entre els grups parlamentaris una proposta de llei electoral que, a partir dels treballs de la comissió d'experts que va elaborar un informe el 2007, dividiria Catalunya en 7 circumscripcions electorals on cadascuna d'elles escolliria un mínim de dos diputats, distribuint-se la resta segons la població. Es dona la circumstància que en paral·lel s'està impulsant una iniciativa legislativa popular (ILP)per tal d'elaborar una llei electoral que sembla ser a grans trets coincideix amb la proposta del conseller Ausàs. La diferència bàsica és que aquesta ILP marcaria un sol diputat per circumscripció com a punt de partida, un nombre de diputats totals mínim de 120 que s'incrementaria progressivament si la participació supera el 60%, i en tercer lloc que els electors votarien llistes desbloquejades (és a dir, es podria una sola llista electoral però marcant preferències entre els candidats). Els resultats del nou sistema donaria la següent distribució d'escons:
Es pot observar com amb els nous criteris es corregiria part de la infrarepresentació de l'àrea metropolitana de Barcelona, correcció que és més elevada en la proposta d'ILP, on la vegueria de Barcelona aportaria el 66% dels escons del parlament (sempre en un escenari de participació inferior al 60%), mentre que amb el sistema proposat en l'informe dels experts aquest percentatge seria del 61%.
El que resulta potser més curiós són alguns dels raonaments de la ILP, però sobretot, qui la presenta. Anem a pams:
1. En l'informe d'experts s'apuntava que, en una perspectiva comparada, el nombre d'habitants per escó era raonable, uns 52mil. Si tenim en compte que a més aquesta proporció no ha deixat de pujar -degut a l'augment de població- l'informe deia que no existien motius per reduir el nombre d'escons. Tanmateix, cal dir que una mesura d'aquest tipus permetria visualitzar com la participació electoral té uns efectes -simbòlics- en el nombre de diputats que obtenen escó al Parlament;
2. L'increment de la proporcionalitat és un dels objectius de la ILP presentada, de manera que el sistema s'acosti a l'ideal que tots els vots 'valguin' el mateix. Es tractaria doncs d'incrementar els electes de l'àrea metropolitana de Barcelona i ajustar el cost de cada diputat a unes xifres similars, fet que evidentment reduiria la representació de la resta de circumscripcions. La desigualtat és però la norma en els sistemes electorals (en terminologia de ciència política es coneix com malapportionment) tot i que segons un estudi recent que citen a El Pati Descobert, Catalunya se situaria en la banda alta. Cal tenir en compte però, que si el cas català se sitúa en l'extrem (és a dir, allà on la desigualtat entre els vots necessaris per obtenir un escó és més alta), és en bona part degut al fet que Catalunya és un dels països amb un major desequilibri territorial en la distribució de la població de tot Europa. De fet, en l'informe dels experts s'assenyala aquest fet titllant Catalunya d'un dels exemples més clars de 'macrocefàlia' a tot Europa. Per altra banda, caldria preguntar-se si no són justament els territoris menys poblats els qui manifesten una sensació d'infrarepresentació més elevada a Catalunya, sensació que no només podem mesurar a través del cost de cada diputat, i si no seria més important reforçar la seva vinculació al territori apropant-los a la seva circumscripció. Això ens porta al següent punt;
3. El manifest de l'ILP també afirma que un dels seus objectius és;
4. El més curiós d'aquesta ILP és però qui la promou. Les iniciatives legislatives populars estan concebudes com un mecanisme de participació ciutadana, però resulta que en aquest cas està impulsada per un grup polític amb representació parlamentària com Ciutadans pel Canvi, adscrit al PSC. Perquè un grup polític amb presència al Parlament de Catalunya utilitza un mecanisme com la ILP i no fa ús de la seva capacitat -i obligació- com a representants polítics i presenten una iniciativa parlamentària en forma de proposta de llei? Perquè no han portat, donat que a més formen part del govern, aquesta iniciativa al Consell de Govern, més encara quan el responsable corresponent -el conseller de Governació- està intentant tirar endavant la reforma electoral?
Acabem amb preguntes i poques respostes, però en tot cas és més fàcil entendre perquè després de trenta anys encara no hi ha una llei electoral catalana.
| ILP | Conselleria | Actual | Diferència | |
| BCN | 79 | 83 | 85 | +8 |
| Central | 9 | 10 | ||
| Ponent | 6 | 8 | 15 | -4 |
| Pirineu | 2 | 3 | ||
| Ebre | 4 | 5 | 18 | -1 |
| Tarragona | 9 | 12 | ||
| Girona | 11 | 14 | 17 | -3 |
| 120 | 135 | 135 |
Es pot observar com amb els nous criteris es corregiria part de la infrarepresentació de l'àrea metropolitana de Barcelona, correcció que és més elevada en la proposta d'ILP, on la vegueria de Barcelona aportaria el 66% dels escons del parlament (sempre en un escenari de participació inferior al 60%), mentre que amb el sistema proposat en l'informe dels experts aquest percentatge seria del 61%.
El que resulta potser més curiós són alguns dels raonaments de la ILP, però sobretot, qui la presenta. Anem a pams:
1. En l'informe d'experts s'apuntava que, en una perspectiva comparada, el nombre d'habitants per escó era raonable, uns 52mil. Si tenim en compte que a més aquesta proporció no ha deixat de pujar -degut a l'augment de població- l'informe deia que no existien motius per reduir el nombre d'escons. Tanmateix, cal dir que una mesura d'aquest tipus permetria visualitzar com la participació electoral té uns efectes -simbòlics- en el nombre de diputats que obtenen escó al Parlament;
2. L'increment de la proporcionalitat és un dels objectius de la ILP presentada, de manera que el sistema s'acosti a l'ideal que tots els vots 'valguin' el mateix. Es tractaria doncs d'incrementar els electes de l'àrea metropolitana de Barcelona i ajustar el cost de cada diputat a unes xifres similars, fet que evidentment reduiria la representació de la resta de circumscripcions. La desigualtat és però la norma en els sistemes electorals (en terminologia de ciència política es coneix com malapportionment) tot i que segons un estudi recent que citen a El Pati Descobert, Catalunya se situaria en la banda alta. Cal tenir en compte però, que si el cas català se sitúa en l'extrem (és a dir, allà on la desigualtat entre els vots necessaris per obtenir un escó és més alta), és en bona part degut al fet que Catalunya és un dels països amb un major desequilibri territorial en la distribució de la població de tot Europa. De fet, en l'informe dels experts s'assenyala aquest fet titllant Catalunya d'un dels exemples més clars de 'macrocefàlia' a tot Europa. Per altra banda, caldria preguntar-se si no són justament els territoris menys poblats els qui manifesten una sensació d'infrarepresentació més elevada a Catalunya, sensació que no només podem mesurar a través del cost de cada diputat, i si no seria més important reforçar la seva vinculació al territori apropant-los a la seva circumscripció. Això ens porta al següent punt;
3. El manifest de l'ILP també afirma que un dels seus objectius és;
...entre d’altres, que els ciutadans i les ciutadanes puguin identificar més fàcilment els/les diputats/des del seu territori i tinguin, així, un accés més immediat als seus representants.En aquest sentit aniria la proposta de desbloquejar les llistes electorals. En aquest sistema es prioritza entre els diputats d'un sol partit, que és a es vota en definitiva, i el seu impacte dependria en tot cas del nombre de votants que marquessin les caselles. En cap cas però aquesta seria la mesura que més impacte podria tenir -com per exemple poder escollir diputats de diferents llistes, o fer un sistema electoral mixt similar als d'Irlanda o Escòcia, que també podria acostar-se millor al factor de proximitat que comentàvem al punt anterior.
4. El més curiós d'aquesta ILP és però qui la promou. Les iniciatives legislatives populars estan concebudes com un mecanisme de participació ciutadana, però resulta que en aquest cas està impulsada per un grup polític amb representació parlamentària com Ciutadans pel Canvi, adscrit al PSC. Perquè un grup polític amb presència al Parlament de Catalunya utilitza un mecanisme com la ILP i no fa ús de la seva capacitat -i obligació- com a representants polítics i presenten una iniciativa parlamentària en forma de proposta de llei? Perquè no han portat, donat que a més formen part del govern, aquesta iniciativa al Consell de Govern, més encara quan el responsable corresponent -el conseller de Governació- està intentant tirar endavant la reforma electoral?
Acabem amb preguntes i poques respostes, però en tot cas és més fàcil entendre perquè després de trenta anys encara no hi ha una llei electoral catalana.
17/06/09
Teresa Forcades
Ahir al vespre Jaume Barberà entrevistava al programa Singulars una persona de les que fan pujar la mitjana del país. De les que malauradament però, no en sentim gaire a parlar i tenen una incidència pública pràcticament anònima quan probablement haurien de ser referents constants per la nostra societat. Aquí anem parlant de tant en tant d'algunes d'aquestes persones, com Josep Benet o ahir mateix en Joan Solà. Corregint la ignorància en podríem afegir molts més noms, els que sustenten amb la seva feina la cultura en majúscules d'un país.
Teresa Forcades, monja benedictina de Montserrat, és metgessa, especialista en Medicina Interna per la Universitat de Nova York, doctora en Salut Pública, doctora en Teologia i Master of Divinity per la Universitat de Harvard. A banda de tot això, és experta en teories del feminisme, sobre les quals ha treballat en relació a la doctrina de l'església. L'entrevista es fa curta, i és imprescindible, per ella mateixa però també per qualsevol persona que vulgui saber què significa l'excel·lència.
Afegit Octubre 2009. Vista la intervenció i el posicionament de la Dra. Forcades en relació a l'anomenada 'grip nova', i tal i com han fet altres blocs, afegeixo el document que ha publicat a internet:
http://www.benedictinescat.com/Montserrat/htmlfotos/TereGripAcat.html
Teresa Forcades, monja benedictina de Montserrat, és metgessa, especialista en Medicina Interna per la Universitat de Nova York, doctora en Salut Pública, doctora en Teologia i Master of Divinity per la Universitat de Harvard. A banda de tot això, és experta en teories del feminisme, sobre les quals ha treballat en relació a la doctrina de l'església. L'entrevista es fa curta, i és imprescindible, per ella mateixa però també per qualsevol persona que vulgui saber què significa l'excel·lència.
Afegit Octubre 2009. Vista la intervenció i el posicionament de la Dra. Forcades en relació a l'anomenada 'grip nova', i tal i com han fet altres blocs, afegeixo el document que ha publicat a internet:
UNA REFLEXIÓ I UNA PROPOSTA
EN RELACIÓ A LA GRIP NOVA
16 setembre ‘09
Teresa Forcades i Vila, metgessa, doctora en salut pública
1. DADES CIENTÍFIQUES
- els dos primers casos coneguts de grip nova (virus A/H1N1 soca S-OIV) es van diagnosticar a Califòrnia (als EEUU) el dia 17 d’abril de 2009 [1]
- la grip nova no és nova perquè sigui del tipus A ni tampoc perquè sigui del subtipus H1N1: l’epidèmia de grip de 1918 va ser del tipus A/H1N1 i des de 1977 els virus A/H1N1 formen part de la temporada de grip de cada any [2]; l’únic que és nou és la soca S-OIV [3] [4]
- un 33% de les persones més grans de 60 anys semblen tenir immunitat pel virus de la grip nova [5]
- des que va començar fins al 15 de setembre ‘09, han mort d’aquesta grip 137 persones a Europa i 3.559 persones a tot el món [6]; cal tenir en compte que cada any moren a Europa entre 40.000 i 220.000 persones a causa de la grip [7]
- tal com han manifestat públicament reconeguts professionals de la salut – entre ells el Dr. Bernard Debré (membre del comitè nacional d’ètica de França) i el Dr. Juan José Rodríguez Sendín (president de l’associació de col·legis de metges de l’Estat Espanyol) – , les dades obtingudes de la temporada de grip que ja han passat els països de l’hemisferi sud demostren que la taxa de mortalitat i de complicacions de la grip nova és inferior a la de la grip de cada any [8]
2. IRREGULARITATS QUE CAL EXPLICAR
- a finals de gener de 2009, la filial austríaca de la farmacèutica nordamericana Baxter va distribuir a 16 laboratoris d’Àustria, Alemanya, la República Txeca i Eslovènia, 72 Kg de material per preparar milers de vacunes contra el virus de la grip estacional; les vacunes s’havien d’administrar a la població d’aquests països durant els mesos de febrer-març; abans que cap d’aquestes vacunes fossin administrades, un tècnic de laboratori de l’empresa BioTest de la República Txeca va decidir per compte propi provar les vacunes en fures, que són els animals que des de 1918 es fan servir per estudiar les vacunes de la grip; totes les fures vacunades van morir; es va investigar aleshores en què consistia exactament el material enviat per la casa Baxter i es va descobrir que contenia virus vius de la grip aviar (virus A/H5N1) combinats amb virus vius de la grip de cada any (virus A/H3N2); si aquesta contaminació no s’hagués descobert a temps, la pandèmia que sense base real estan anunciant les autoritats sanitàries globals (OMS) i nacionals ara seria una espantosa realitat; aquesta combinació de virus vius pot ser especialment letal perquè combina un virus que té un 60% de mortalitat però és poc contagiós (el virus de la grip aviar) amb un altre que té una mortalitat molt baixa però una gran capacitat de contagi (un virus dels de la grip de cada any) [9]
- el 29 d’abril de 2009, quan feia només 12 dies que s’havien detectat els dos primers casos de la grip nova, la Dra. Margaret Chan, directora general de l’OMS, va declarar que el nivell d’alerta per perill de pandèmia es trobava a la fase 5 i va ordenar a tots els governs dels estats membres de l’OMS que activessin plans d’emergència i d’alerta sanitària màxima; un mes i mig més tard, l’11 de juny de 2009, la Dra. Chan va declarar que en el món ja teniem una pandèmia (fase 6) causada pel virus A/H1N1 S-OIV [10]; ¿com ho va poder declarar si d’acord amb les dades científiques exposades més amunt la grip nova és en realitat més benigna que la grip de cada any i a més no és un virus nou i ja hi ha una part de la població que té immunitat?; ho va poder declarar perquè al mes de maig, l’OMS havia canviat la definició de què és una pandèmia: abans de maig del 2009 per declarar una pandèmia calia que morís a causa d’un agent infecciós una proporció significativa de la població; aquest requeriment – que és l’únic que dóna sentit a la noció clínica de pandèmia i a les mesures polítiques que se li associen – va ser eliminat de la definició al maig de 2009 [11], després que el 26 d’abril els EEUU s’haguessin declarat en ‘estat d’emergència sanitària nacional’ quan en tot el país només hi havia hagut 20 persones infectades de la grip nova i cap d’elles no havia mort [12]
3. CONSEQÜÈNCIES POLÍTIQUES DE LA DECLARACIÓ DE ‘PANDÈMIA’
- en el context d’una pandèmia és possible declarar la vacuna obligatòria per a determinats grups de persones o fins i tot per al conjunt dels ciutadans [13]
- què li pot passar a una persona que decideix que no es vol vacunar? mentre no s’hagi decretat que la vacuna és obligatòria, no li pot passar res; ara bé, si s’arribés a decretar l’obligatorietat, aleshores l’estat té l’obligació de fer complir la llei imposant multa o presó (a l’estat de Massachussetts la multa proposada per a aquest cas podria arribar als 1.000 dòlars per cada dia que passa sense que et vacunis [14])
- davant d’això, hi ha qui pot pensar: si fan la vacuna obligatòria, doncs em vacuno i ja està, total, la vacuna és més o menys com la de cada any, tampoc no n’hi ha per tant
- cal saber que hi ha tres novetats que fan que la vacuna de la grip nova sigui diferent de la de cada any: la primera novetat és que la majoria dels laboratoris estan dissenyant la vacuna de manera que amb una sola injecció no sigui suficient i en calguin dues; l’OMS recomana també que no es deixi d’administrar la vacuna per la grip estacional; qui segueixi aquestes recomanacions de l’OMS s’exposa a ser injectat tres vegades; això és una novetat que teòricament multiplica per tres els possibles efectes secundaris, però que en realitat ningú no sap quins efectes pot tenir perquè no s’ha fet mai; la segona novetat és que alguns dels laboratoris responsables han decidit afegir a la vacuna coadjuvants més potents que els utilitzats fins ara en la vacuna anual; els coadjuvants són substàncies que s’afegeixen a la vacuna per tal d’estimular el sistema immunitari; la vacuna de la grip nova que està fabricant el laboratori Glaxo-Smith-Kline, per exemple, conté un coadjuvant anomenat AS03 (una combinació d’esqualè i polisorbat) que multiplica per deu la resposta immunitària; el problema amb això és que ningú no pot assegurar que aquest estímul artificial del sistema immunitari no provoqui malalties autoimmunitàries greus al cap d’un temps (com ara la paràlisi ascendent de Guillain-Barré) [15]; i la tercera novetat que distingeix la vacuna de la grip nova de la vacuna de cada any és que les companyies farmacèutiques que la fabriquen estan exigint als estats que signin acords que els confereixin impunitat en cas que les vacunes tinguin més efectes secundaris dels previstos (ex. està previst que la paràlisi de Guillain-Barré afecti unes 10 persones de cada milió que es vacunin); els EEUU ja ha signat un acord que allibera tant els polítics com les farmacèutiques de tota responsabilitat pels possibles efectes secundaris de la vacuna [16].
UNA REFLEXIÓ
Si l’enviament de material contaminat que va fer la casa Baxter al gener no hagués estat casualment descobert, s’hauria produït efectivament la pandèmia gravíssima amb el potencial de causar la mort de milions de persones que alguns estan anunciant. És inexplicable la manca de ressò polític i mediàtic del que va passar al febrer al laboratori txec. Encara és més inexplicable el grau d’irresponsabilitat demostrat per l’OMS, pels governs i per les agències de control i prevenció de malalties en declarar una pandèmia i promoure un nivell d’alerta sanitària màxima sense base real. És irresponsable i inexplicable fins a extrems inconcebibles la bilionària inversió d’euros obtinguts de l’erari públic destinats a fabricar milions i milions de dosis de vacuna contra una pandèmia inexistent, mentre no hi ha prou diners per ajudar els milions de persones (més de 5 milions solament als EEUU) que a causa de la crisi han perdut la feina i la casa.
Mentre no s’aclareixin aquests fets, el risc que es puguin distribuir vacunes contaminades aquest hivern i el risc que es puguin arribar a adoptar mesures legals coercitives per forçar la vacunació, són riscos reals que en cap cas no s’han d’infravalorar.
En cas que la grip segueixi tan benigna com fins ara, no té cap sentit exposar-se al risc d’una vacuna contaminada ni córrer el risc de patir una paràlisi de Guillain-Barré.
En cas que la grip s’agreugi de forma inesperada com ja fa mesos que anuncien sense tenir cap base científica un nombre sorprenent de persones amb alts càrrecs – entre ells la directora general de l’OMS –, i de cop comencin a morir a causa de la grip moltes més persones del que és habitual, encara tindrà menys sentit deixar-se pressionar per vacunar-se perquè una sorpresa així només podrà significar dues coses: 1. que el virus de la grip A que ara circula ha patit una mutació; 2. que està circulant un altre (o uns altres) virus. En ambdós casos la vacuna que s’està preparant ara no serviria de res i, tenint en compte el que va passar al febrer amb la casa Baxter, pot ser que fins i tot fos la via de transmissió de la malaltia.
UNA PROPOSTA
La meva proposta és clara:
- a més de mantenir la calma, prendre precaucions de sentit comú per evitar el contagi i no deixar-se vacunar, cosa que ja proposen moltes persones de seny al nostre país
- faig una crida a activar amb caràcter urgent els mecanismes legals i de participació ciutadana necessaris per assegurar de forma rotunda que no es podrà forçar ningú en el nostre país a ser vacunat en contra de la seva voluntat, i que els qui decideixin lliurement vacunar-se no seran privats del dret a demanar responsabilitats ni del dret a ser compensats econòmicament (ells o els seus familiars) en cas que la vacuna els causi una malaltia greu o la mort.
[1] Zimmer SM, Burke, DS. Historical Perspective: Emergence of Influenza A (H1N1) viruses. NEJM, juliol 16, 2009. p. 279
[2] ‘The reemergence was probably an accidental release from a laboratory source in the setting of waning population immunity to H1 and N1 antigens’, Zimmer, Burke, op. cit., p. 282
[3] Zimmer, Bunker, op. cit., p. 279
[4] Doshi, Peter. Calibrated response to emerging infections. BMJ 2009;339:b3471
[5] US Centers for Disease Control and Prevention. Serum cross-reactive antibody response to a novel influenza A (H1N1) virus after vaccination with seasonal influenza vaccine. MMWR 2009; 58: 521-4.
[6] Dades oficials del centre europeu pel control i prevenció de les malalties (www.ecdc.europa.eu)
[7] Dades oficials del centre europeu pel control i prevenció de les malalties (www.ecdc.europa.eu)
[8] Cf. Le Journal du Dimanche (25 juliol ’09): Debré: ‘Cette grippe n’est pas dangereuse’; cf. La Razón (4 setembre ’09): Rodríguez Sendín: Cordura frente el alarmismo en la prevención de la gripe A
[9] Cf. Virus mix-up by lab could have resulted in pandemic. The Times of India, secció de ciencia, 6 març 2009. Cf. tb. http://domenys.net/content/view/520/1/
[10] http://www.who.int/mediacentre/news/statements/2009
[11] Cohen E. When a pandemic isn’t a pandemic. CNN, 4 de maig ’09. http://edition.cnn.com/2009/HEALTH/05/04/swine.flu.pandemic/index.html
[12] Doshi, Peter. Calibrated response to emerging infections. BMJ 2009;339:b3471
[13] Falkiner, Keith. Get the rushed flu jab or be jailed. Irish Star Sunday, 13 setembre ’09.
[14] Senate Bill n. 2028: An act relative to pandemic and disaster preparation and response in the commonwealth. 4 agost ’09. Cf. Moore, RT. Critics rage as state prepares for flu pandemic. 11 setembre ’09. WBUR Boston.
[15] Cf. Vaccination H1N1: méfiance des infirmières. www.syndicat-infirmier.com/Vaccination-H1N1-mefiance-des.htlm
[16] Stobbe, Mark. Legal immunity set for swine flu vaccine makers. Associated Press, 17 juliol ’09.
http://www.benedictinescat.com/Montserrat/htmlfotos/TereGripAcat.html
16/06/09
Per cada reivindicació 70mil esgarrapades
Didàctica entrevista de Joan Solà als Matins del Cuní. Didàctica per les respostes...
Una cosa és criticar una cosa que està feta, això és molt fàcil. Si vosté fa una paret aquí jo et diré; això està tort. Doncs fes-ho tu! Ja t'ho criticaré, jo. Ara, conduir un país, una entitat, una idea, és molt difícil.
min. 14. com qui no vol la cosa es carrega el paper que fan els partits polítics entre ells, i el discurs fàcil que fan servir els mitjans de comunicació
I , replicant al Cuní dient-li 'no em dilueixi l'argument!' i acabant amb el titular d'aquesta entrada:
Per cada gram nostre de desprestigi o de sarcasme ells en gasten tones, no podem igualar-nos, per cada reivindicació nostra hi ha 70mil esgarrapades. No som nosaltres, són ells.
11/06/09
La participació electoral
Els partits polítics han fet les seves declaracions sobre els resultats de les eleccions europees en la clau habitual; tots guanyen, alguns planys a l'abstenció (sovint atribuïda als demèrits dels altres), els arguments de la desafecció o la reforma electoral circulant sense aturador (o amb-sense-turador, com diu l'ambaixador), els mitjans de comunicació públics practicant el corporatisme, queixant-se dels blocs electorals com si això fos el problema...
Desconnectar uns dies només serveix per vere què ràpid torna a créixer l'herba. I per constatar que hi ha bombolla. I quan esclati, aleshores ja ens tacarem tots i de passada veurem què hi havia dins...
Desconnectar uns dies només serveix per vere què ràpid torna a créixer l'herba. I per constatar que hi ha bombolla. I quan esclati, aleshores ja ens tacarem tots i de passada veurem què hi havia dins...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)