Organitzat per l'Associació d'Antics Alumnes de la UPF i l'associació Stic.cat, dissabte al matí es va celebrar una jornada sobre política 2.0 amb la presència dels responsables dels webs dels partits polítics catalans. Èxit d'organització i assistència, cal felicitar els qui han dedicat un dissabte pre-estiuenc (com el definia un dels organitzadors) a pensar i fer pensar.
Entrant a analitzar mínimament el que es va dir i el plantejament dels partits polítics catalans sobre les possibilitats d'internet, ens hem de remetre a la gran dicotomia que es planteja respecte les noves tecnologies; entre el 'politics as usual' i els 'ciberoptimistes'. Posem com a exemple la campanya d'Obama -ahir no se'n va parlar gaire, i és d'agrair- però no es té en compte els diferents incentius que existeixen al sistema polític dels EUA respecte Europa. De moment, aquí, la política 2.0 des dels partits es divideix entre un ho 'compro tot' però després no sabem ben bé què fer-ne, i els 'mavericks' dels partits, polítics concrets que amb la seva tasca diària fan servir internet -principalment a través dels blogs i de facebook- per fer una política més pròxima als internautes. Amb certs 'però', com apuntava la representant d'ICV, qui més autocrítica va realitzar: internet de moment serveix per millorar el sentiment de pertinença d'aquells qui estan vinculats a un partit polític, però no se surt d'una certa 'endogàmia'.
Podríem dir que la política 2.0 està més en mans dels internautes polititzats que no pas dels partits polítics? Segurament és així, i no és cap mala notícia.
3 Comentaris:
Hola Aubachs,
Des que vaig veure la convocatòria d'ahir publicada com a esdeveniment al Facebook, que esperava amb certa expectativa llegir quelcom a la xarxa. Veig que has estat força ràpid, però m'enduc la impressió que o bé no es va aprofundir gaire sobre el tema, o bé la web 2.0 (no la política 2.0, que per ara dubto que existeixi) és quelcom que entre la majoria dels polítics encara genera massa dubtes, i que aquests són més fruit de la desconfiança que de la desconeixença.
Personalment, com a usuària de les xarxes i com a membre d'alguna comunitat, veig amb certs recels l'entrada de polítics i partits, especialment quan són en campanya, que veuen les xarxes com quelcom del què beneficiar-se'n i treure'n profit, més que no pas com un mitjà al qual aportar-hi valors o coneixement, o el que cadascú "bonament" pugui. Crec (ingènuament) que és per aquest fi pel qual van ser concebudes i per tant, molts dels polítics i partits que n'han fet us darrerament (campanya electoral basca) els veig més com a intrusos que com a membres de la comunitat.
Això sí, em quedo amb la reflexió final que fas, i voldria afegir que més que polítics 2.0, els que veritablement ho són, són usuaris de les xarxes que (casualment) es dediquen a la política. Em sembla que aquest és el veritable esperit de la web 2.0.
D'altra banda, tampoc em sembla tan necessari que ara tots els polítics hagin d'entrar a les xarxes socials, i que pel fet de ser-hi els hagi de considerar més bons polítics que als que no hi participen. Això sí, més que aproximar la política, el veritable benefici és la transparècia i això amb els temps que corren, em sembla molt important.
Salut!
Pilar.
Pilar, crec que has clavat força la teva reflexió, coincidim força amb els que hi vam ser. He fet un post destacant una idea complementària a la d'Aubachs i a stic.cat, a facebook i twitter, trobaràs debats paral·lels.
Salut
Molt d'acord amb els teus comentaris, Pilar. Tot i que bona part de la sessió vaig estar més xerrant que no pas escoltant...
El que comentes al segon paràgraf és molt important, perquè els 'internautes' (diguem-ho així) 'desconfien' i amb raó de les entrades oportunistes (quan hi ha eleccions) dels partits. També es deixa de banda com bé dius que ara tots els polítics hagin d'estar a tot arreu d'internet personalment, això és pràcticament impossible. Altra cosa és tenir una estratègia coherent amb els 'principis' que pugui tenir el 2.0 (o jo diria, amb la majoria dels principis que té la gent que participa de les xarxes).
apa!
Publica un comentari