El congrés d'ERC a la xarxa

El Congrés d'ERC s'està jugant en bona mesura a internet. No hi ha mesures incontestables sobre la presència a la xarxa, menys encara sobre el seu impacte, però sí que ens podem acostar a tots dos elements combinant algunes de les diverses fonts disponibles. És un exercici ràpid i per tant superficial, però es pot dibuixar un escenari on Reagrupament encapçalaria aquest (pseudo, si voleu) rànquing de presència i impacte a la xarxa, en links i resultats de cerca a Google, en xarxa de blocaires, en impacte a Technorati, i en membres a Facebook. EsquerraIndependentista és l'única candidatura de les altres que trobem al capdavant d'un altre indicador, el de visites al canal de youtube. Tant Gent d'Esquerra com ErcFutur 'puntúen' bé en alguns aspectes, però en un altre nivell.

Si haguéssim de trobar una correlació, podríem dir que segueix el principi de 'fringe movement', és a dir, els moviments, partits, o corrents en aquest cas, més allunyats de l'aparell organitzatiu del partit aprofiten les oportunitats d'internet per igualar les condicions de la competició. Per altra banda, totes les pàgines de les candidatures compten amb els recursos habituals i estan ben dissenyades. Un altre factor per explicar perquè puntúa millor Reagrupament és possiblement el fet que compta amb el suport d'un grup d'experimentats blocaires, molt actius a les xarxes d'això que s'anomena 2.0 (i que segur que d'aquí de poc temps ja serà 3.0, sigui el que sigui que això pugui significar...).

Enquesta UOC

Ahir es van fer públics els resultats d'una enquesta sobre llengua i identitat que ha dut a terme un equip de la UOC. El més destacat de l'enquesta és que adreça específicament la qüestió dels resultats d'un possible referèndum sobre la independència de Catalunya, formulant una pregunta clara i entenedora, i tenint en compte un element que s'obvia en les enquestes que es fan habitualment; la possibilitat que els enquestats expressin la seva intenció no només de què votarien sinó de si anirien a votar, així com de votar en blanc o estar indecisos. Les preguntes que es fan habitualment a les enquestes del CEO i de l'ICPS donen un seguit d'opcions sobre preferències polítiques, que en el cas del CEO per exemple, distingeix entre un estat dins una Espanya federal, o un estat independent, però no ho planteja en termes d'intenció de vot (és a dir, no sabem quina com es transformaria això en un referèndum). En el període 2005-2008, l'opció d'un estat independent oscil·la entre el 13% i el 19%, els d'un estat dins una Espanya federal entre el 32 i el 37%, i mantenir el status quo oscil·la entre el 34% i el 46% (nombres aproximats). Pel que fa a l'ICPS la pregunta es planteja sobre la independència de Catalunya, sobre la qual es demana a l'enquestat si està a favor o en contra, amb uns resultats que oscil·len entre un 29% i un 43% a favor en el període 1993-2007, i entre un 43% i un 55% en contra en aquest mateix període.

L'enquesta de la UOC s'ha dut a terme per una empresa de prestigi, i els resultats són sòlids, tenint en compte les prevencions que sempre s'han de tenir amb totes les enquestes. Però en aquest cas compleix amb els criteris de rigor com per poder prendre's seriosament els resultats. Cal afegir, que, en aquest sentit, els resultats de l'enquesta són comparables amb els que s'obtenen amb altres enquestes com les mateixes del CEO, l'ICPS o el CIS. Per exemple, dades com el suport a que Catalunya recapti tots els seus impostos o sigui responsable de les infraestructures; un 70% dels enquestats està totalment o més aviat a favor de la primera qüestió, i un 79% a la segona.

L'interés a nivell polític de l'enquesta és que permet mesurar els resultats d'un referèndum sobre la independència de Catalunya. Un 36% dels enquestats votaria a favor, un 22% en contra, un 27% no aniria a votar, i un 12% no sap que votaria. Hi ha un 3% de no sap no contesta. Això fa un mínim de participació del 59%, i en els diversos escenaris que es plantegen en funció de quina opció podrien prendre els indecisos, en les més raonables els resultats finals del referèndum estarien entre un 60% i un 62% de vots favorables a la independència, amb la hipòtesi que o bé s'abstenen o acaben votant per una o altre opció al 50%. En l'escenari més extrem, on els indecisos voten tots en contra, els resultats del referèndum segons l'enquesta serien un 52% de vots favorables a la independència i un 47% de vots negatius. És interessant recordar que segons el criteri que va acordar la Unió Europea pel referèndum de Montenegro, i que estableix un precedent en aquest sentit per qualsevol altre procés en què la UE es vegi implicada, s'exigia una majoria qualificada del 55% de vots afirmatius, amb una participació de més del 50% del cens.

Per tant, amb les dades de l'enquesta, ens els escenaris més plausibles, els resultats del referèndum a Catalunya serien de suport a la independència. Com deia abans, les enquestes són enquestes, és a dir, marquen tendències, són fotos, un reflex de la societat, i per tant cal interprentar-les tenint en compte les limitacions de tota -insisteixo, tota- enquesta. Està clar però que la qüestió de la secessió de Catalunya no és un tema residual. Gens.

Incompetència nuclear a Ascó (Ribera d'Ebre)

Si ahir parlàvem de la Ribera, avui ens podem carregar novament d'arguments i indignació. Segons surt avui als mitjans, sembla que algun irresponsable hauria desactivat els monitors de detecció de radiacions 'amb l'objectiu d'eliminar l'alarma'. No cal afegir comentaris al titular: "Els responsables d'Ascó van manipular els detectors de la radioactivitat". Esperem una contundent reacció del govern català.

Foto: NacióDigital

Visitar la Ribera d'Ebre

Ribera d'Ebre, 23.000 habitants, perdent població, un 12% de població ocupada en l'agricultura i un 25% en la indústria, en la mitjana catalana. Perquè? Principalment, per indústria química i perquè la comarca de la Ribera d´Ebre, amb 2 centrals nuclears i també elèctriques, concentra juntament amb el camp de Tarragona més del 60% de la potència elèctrica instal·lada a Catalunya. Com a resultat, segons les dades de l'Idescat, el PIB per càpita és el més alt de Catalunya, un índex de 152,5 (Catalunya= 100), però en renda familiar bruta per càpita és la 14a comarca més pobra de Catalunya. Diguem que el retorn de l'explotació del territori es pot qualificar de molt deficient. I no hem afegit ni aspectes mediambientals (la degradació de l'Ebre), sanitaris (alta incidència de malalties cancerígenes, manca d'infrastructures).

Amb quatre dades com aquestes, s'entèn una mica millor la cultura del no...no a tot perquè la sensació és que sempre acaben sent el backyard de Catalunya. I s'entèn també que tinguin pressa perquè coneixem la comarca:

Rollins Band

El temps passa inexorablement. Entre la llibertat dels antics i la llibertat dels moderns de Constant, i les receptes de Madison contra el faccionalisme "...the society itself will be broken into so many parts, interests and classes of citizens, that the rights of individuals or of the minority, will be in little danger from the interested combinations of the majority", m'he trobat de la banda dels facciosos i antics. Per posar una mica de tòpic, tempus fugit.

1994, Reading, Rollins Band, per allà al mig estàvem...

La devolution a Escòcia

Aquests últims dies han aparegut algunes notícies sobre la devolution escocesa i el projecte de referèndum del SNP. En el marc d'una campanya dels laboristes escocesos denunciant els suposats fracasos del primer any del SNP al govern, Wendy Alexander reptava fa uns dies a Alex Salmond a tirar endavant el referèndum. La seva postura de fons era que no temia els resultats d'un possible referèndum a Escòcia ja que segons ella, ni tan sols els nacionalistes escocesos s'ho creien del tot. La resposta del SNP va ser que no pensaven alterar els seus plans, que tenen l'horitzó del 2010 com a data per a la seva cel·lebració, en el marc del procés A National Conversation, Choosing Scotland's Future. Aquests moviments tàctics s'han de contemplar des de les diferents expectatives dels partits; el SNP intentant que el procés de debat públic reforci les possibilitats d'un resultat positiu en el referèndum, el qual possiblement incorporarà una opció intermèdia que demani més poders per a Escòcia, entre mantenir l'status quo i la independència, mentre que pels laboristes, i per l'unionisme en general, fer un referèndum el més aviat possible permetria tancar el debat sobre la secessió d'Escòcia ja que pensen que la societat escocesa rebutjaria l'opció de la independència. De fet aquesta opció la van contemplar fins i tot els tories escocesos després de la victòria electoral del SNP el maig del 2007.

Més enllà de les declaracions polítiques, el govern britànic ha impulsat una comissió sobre la devolution escocesa, recolzada pels partits unionistes, on el SNP no hi participa. Té certs paral·lelismes amb la Scottish Constitutional Convention de fa uns anys i a partir de les propostes de la qual es van definir els arranjaments de l'actual autogovern escocès. Aquesta nova comissió, ja ha advertit però, que no contemplarà en cap cas la independència com una possible opció de futur, en un altre paral·lelisme amb el procés anterior.

En aquest marc de dos anys, veurem com evoluciona la qüestió escocesa, sempre un referent i en un moment en què hi ha plantejats processos similars en el govern d'Ibarretxe, i també a Catalunya, tot i que fora de l'agenda del govern de la Generalitat.

Eleccions locals a Anglaterra i Gal·les

El diari The Independent ho titula com l'èxit de David Cameron, qui ha completat la transformació dels Tories, que deixarien de ser el Nasty Party per convertir-se en una opció real de govern. Amb un 44% de vots, a vint punts dels laboristes que queden darrera els Liberal-Democrats en vot popular, el cert és que a Gordon Brown se li gira feina si vol continuar en el càrrec. Tanmateix, els conservadors tindran feina; l'elecció del pintoresc Boris Johnson (que hereva l'alcaldia del no menys pintoresc Ken Livingston) com a alcalde de Londres li pot donar més d'un disgust a Cameron. Aturant-se en els resultats de Londres, és interessant veure com funcionava l'elecció. Els electors tenen doble vot, una primera i una segona elecció. Quan un candidat no supera el 50% de les primeres preferències, juntament amb el candiadt que ha quedat en segon lloc, se'ls asignen les segones preferències de les paperetes que havien votat per altres candidats. El sistema es coneix com a "supplementary vote system". És un sistema que permet així no desincentivar les opcions minoritàries; pots votar pel teu candidat sense caure en el vot útil, ja que pots expressar el teu vot negatiu en la segona preferència. I també a la inversa; el candidat liberal-democràta ha guanyat les eleccions de les 'segones preferències' mentre que el candidat torie ha estat el menys preferit com a segona opció. Ara bé, els 150.000 vots de diferència que ha obtingut respecte Red Ken en el primer recompte li han permés guanyar les eleccions clarament. L'altra dada interessant és la de participació: 44,33% a Londres, sense que es converteixi en tema de gaire debat.

Candidate name	Party	1st choice votes	1st choice %	2nd choice votes	2nd choice %
Boris Johnson	Conservative Party	1,043,761	42.48%	257,792	10.49%
Ken Livingstone	The Labour Party	893,877	36.38%	303,198	12.34%
Brian Paddick	Liberal Democrats	236,685	9.63%	641,412	26.11%

Font: London Elects