Precisament dins la classe dels funcionaris de la justicia és on mes sovint se manifesten els casos de catalanofobia. Molts senyors jutges, fiscals, presidents d'Audiència, etc., són destinats a Catalunya sense saber ni mitja paraula de català. I quan aquí es troben amb testimonis que parlen el nostre idioma nacional per no saber-ne d'altre (ara és pitjor, perquè sí que en sabem...) aqueixos hieràtics senyors de toga es posen neguitosos, s'indignen, i boten com si els hagués picat un escorçó. Tant sovintegen aquests fets, que es fan realment intolerables. (...). Som els catalans els qui ens hauríem d'indignar pel fet que s'envíi a administrar justícia a Catalunya (ara ens hi porten, però també venen) homes que no entenen la llengua dels seus habitants, ni saben res de les nostres costums ni del nostre viure.
Però Rovira i Virgili continúa, ara retratant el catalanisme;
Davant els agravis de què és objecte el llenguatge nostre, els catalans permaneixem en general callats i inactius, i sols algún que altre cop fem sentir una tímida protesta. I es parla encara de les exageracions del catalanisme! Nosaltres, que no volem pas l'exacerbació de les passions, no podem tampoc aplaudir que es deixi passar impunement paraules i actituts despectives que, si be són dignes de menyspreu, constitueixen ofenses que no han de tolerar-se amb mansuetut. En altres pobles, cada una d'aquestes ofenses motivaría una resposta adequada. Aquí som, segons sembla, de més bon natural. Però seria deplorable que la prudencia catalana servís per encoratjar les insolencies dels forasters que no saben respectar la terra on viuen.Tot plegat, sopes d'all.
2 comentaris:
Molt adient Aubachs. Sembla mentida com es repeteix la història. L'administració de justícia deu ser la que hi queda més feina per fer en matèria de normalització lingüística.
Salutacions
marc, la veritat és que és força fàcil trobar textos que semblen actuals (més enllà del llenguatge, i tampoc gaire!). Trobo fins i tot més interessant el missatge de la segona part, l'autocrítica al catalanisme. Penjaré un fragment d'un altre llibre en aquest sentit avui o demà. Ho hem d'anar recuperant.
salutacions i felicitats pel post del pati, és una interpretació molt lúcida i gens evident del tema!
Publica un comentari a l'entrada