21/5/08

Enquesta UOC

Ahir es van fer públics els resultats d'una enquesta sobre llengua i identitat que ha dut a terme un equip de la UOC. El més destacat de l'enquesta és que adreça específicament la qüestió dels resultats d'un possible referèndum sobre la independència de Catalunya, formulant una pregunta clara i entenedora, i tenint en compte un element que s'obvia en les enquestes que es fan habitualment; la possibilitat que els enquestats expressin la seva intenció no només de què votarien sinó de si anirien a votar, així com de votar en blanc o estar indecisos. Les preguntes que es fan habitualment a les enquestes del CEO i de l'ICPS donen un seguit d'opcions sobre preferències polítiques, que en el cas del CEO per exemple, distingeix entre un estat dins una Espanya federal, o un estat independent, però no ho planteja en termes d'intenció de vot (és a dir, no sabem quina com es transformaria això en un referèndum). En el període 2005-2008, l'opció d'un estat independent oscil·la entre el 13% i el 19%, els d'un estat dins una Espanya federal entre el 32 i el 37%, i mantenir el status quo oscil·la entre el 34% i el 46% (nombres aproximats). Pel que fa a l'ICPS la pregunta es planteja sobre la independència de Catalunya, sobre la qual es demana a l'enquestat si està a favor o en contra, amb uns resultats que oscil·len entre un 29% i un 43% a favor en el període 1993-2007, i entre un 43% i un 55% en contra en aquest mateix període.

L'enquesta de la UOC s'ha dut a terme per una empresa de prestigi, i els resultats són sòlids, tenint en compte les prevencions que sempre s'han de tenir amb totes les enquestes. Però en aquest cas compleix amb els criteris de rigor com per poder prendre's seriosament els resultats. Cal afegir, que, en aquest sentit, els resultats de l'enquesta són comparables amb els que s'obtenen amb altres enquestes com les mateixes del CEO, l'ICPS o el CIS. Per exemple, dades com el suport a que Catalunya recapti tots els seus impostos o sigui responsable de les infraestructures; un 70% dels enquestats està totalment o més aviat a favor de la primera qüestió, i un 79% a la segona.

L'interés a nivell polític de l'enquesta és que permet mesurar els resultats d'un referèndum sobre la independència de Catalunya. Un 36% dels enquestats votaria a favor, un 22% en contra, un 27% no aniria a votar, i un 12% no sap que votaria. Hi ha un 3% de no sap no contesta. Això fa un mínim de participació del 59%, i en els diversos escenaris que es plantegen en funció de quina opció podrien prendre els indecisos, en les més raonables els resultats finals del referèndum estarien entre un 60% i un 62% de vots favorables a la independència, amb la hipòtesi que o bé s'abstenen o acaben votant per una o altre opció al 50%. En l'escenari més extrem, on els indecisos voten tots en contra, els resultats del referèndum segons l'enquesta serien un 52% de vots favorables a la independència i un 47% de vots negatius. És interessant recordar que segons el criteri que va acordar la Unió Europea pel referèndum de Montenegro, i que estableix un precedent en aquest sentit per qualsevol altre procés en què la UE es vegi implicada, s'exigia una majoria qualificada del 55% de vots afirmatius, amb una participació de més del 50% del cens.



Per tant, amb les dades de l'enquesta, ens els escenaris més plausibles, els resultats del referèndum a Catalunya serien de suport a la independència. Com deia abans, les enquestes són enquestes, és a dir, marquen tendències, són fotos, un reflex de la societat, i per tant cal interprentar-les tenint en compte les limitacions de tota -insisteixo, tota- enquesta. Està clar però que la qüestió de la secessió de Catalunya no és un tema residual. Gens.

5 comentaris:

A.Orte ha dit...

Jo no ho interpreto de manera tant positiva. Crec que diu el mateix que s'ha dit fins ara (entre un 25 i un 35%). La lectura, l'interès, el dubte està en el 40% dels que no saben què faran i els abstencionistes i fer escenaris a mí no em sembla tant realista. PRimer perquè els escenaris els hauries d'incloure a la pregunta, com es fa als estudis de mercat, en aquell que en dubta.
Segon, els abstencionistes són, efectivament, abstencionistes avui. Però això no són eleccions i a efectes pràctics, en qualsevol referèndum de secessió, acaben tenint molta més tendència cap al No,és més normal que algú que no vol anar a votar ho faci perquè no li agrada el tema pel qual es vota... però a l'hora de la veritat sí va a votar.
Tercer, ni tant sols jo amb alta informació política seria capaç de dir què faria ara mateix... i no crec que fos just que algú extrapolés què faria en funció de cap variable socioeconòmica. Per això crec que els escenaris no són útils amb una variació tant elevada.

aubachs ha dit...

No tinc massa temps per respondre (i menys sense un coctail pel mig...). Estic d'acord amb el tema abstenció, en la mesura en què la participació, p.e. en un referèndum d'aquest tipus segurament tindria una participacio´més alta (hipòtesi=eleccions generals? mateixos votants o diferents?). No sé però com són les motivacions de vot en referèndums, en saps de cap estudi al respecte? Al meu parer l'important és que és un tema rellevant, i a mi, comparant les prefuntes de les enquestes que es fan habitualment els resultats no em semblen tan 'sorporenents' (sé que l'enquesta està ben feta i sense intencoinalitat 'prèvia'). He mirat l'apunt al teu bloc, iuna altra cosa e´s com diu que entenen els mitjans i com transmeten la informació. El que no veig clar és peuquè una ninstitució de recerca no pot fer estudis propis, això no go comparteixo gens.

David ha dit...

Ivan,

El CIS sí que ho ha arribat a preguntar directament. Fou en una enquesta que van fer maig del 2001. Tal i com comentava l'Andreu, el sí treia prop d'un 35%. La xifra pot ser interpretable: per una banda es tracta d'un suport clarament insuficient, però per altra banda hauria de ser motiu de preocupació que gairebé 4 de cada 10 ciutadans vulguin el divorci, especialment amb aquest lideratge que es veu actualment ...

A.Orte ha dit...

Ivan, el meu comentari sobre si s'ha de fer aquest estudi el vinculo als resultats del CIS i a uns del CEO (d'aquest no n'estic tant segur).Si alguna cosa ja es fa, cal fer-ho de nou? i si és així, separaria una institució de recerca pública d'una privada amb ajuts públics (la pública encara n'ha de fer menys d'aquests estudis encarregats a privats). Consti que tampoc crec que s'hagin de fer 200 enquestes electorals. Crec que les institucions de recerca, i més la UOC, ha d'anar més enllà de les institucions públiques d'opinió pública. La primera part de l'estudi concret, el d'hàbits lingüístics, ja em sembla prou interessant. I posats a dispensar de diners per ampliar l'estudi jo hagués aprofundit en un altre tema, però és opinió personal.

aubachs ha dit...

L'enquesta del CIS del 2001, preguntava directament 'esta usted a favor o en contra de que cataluña fuera independiente', amb els resultats que esmentàveu, i motiu de preocupació devia ser perquè no l'han tornat a incloure més. La pregunta CIS no permet concloure que aquests serien els resultats d'un referèndum, caldria fer un anàlisi més seriós. Però són preguntes diferents, el que no preguntava era 'que faria vosté en un referèndum sobre la independència de Catalunya', i d'aquí l'interès; poder analitzar el possible resultat d'un referèndum, cosa que amb les altres enquestes no es pot fer -i estic d'acord que ho podrien assumir sense cap problema com a institucions públiques, potser no amb els baròmetres habituals, però sí tal i com fan amb les de postmaterialisme o satisfacció política. Respecte a l'enquesta en sí, el que dic és que està ben feta, els resultats són consistents amb per ex. preguntes amb result. similars en les altres. Qüestiono tbé la interpretació, ja que caldria aplicar un model d'estimació, això és evident, i com deia a l'entrada del bloc, les enquestes són això, enquestes, i cal prendre's amb precaucions els seus resultats, però en aquest sentit no és un resultat que em sorprengui comparat amb les altres perquè en un referèndum -en cap votació- vota el 100% del cens (i això pot afectar a totes les opcions en diferents proporcions que caldria estudiarper ser serios). Després les interpretacions polítiques que cadascú fa/fem són això, interpretacions, i sempre en funció dels posicionaments teòrics i polítics personals.