Avui he estat a la Zona Franca, on hi vaig de tant en tant com a turista. Carrers aparentment ordenats per lletres i números, activitat frenètica que de fet comença a la sortida cap a la Ronda Litoral tot just passat Molins de Rei. Túnel de l'AVE, línia 9 del metro, ferrocarril de mercaderies, la connexió amb l'aeroport i el port, Mercabarna, la ZAL, el consorci. La Zona Franca és l'Aleph de Catalunya. Mentre passejo amunt i avall per una de les empreses que hi tenen la seu, es barreja com enlloc la reflexió teòrica, l'elaboració d'un discurs, la guerra de despatxos -polítics i empresarials-, la planificació urbanística i d'infrastructures, la projecció internacional, la competitivitat, l'energia. És una Catalunya real, una d'elles, perquè totes són reals. I per tenir un projecte seriós cal imaginar-les totes. Dia que es passa fora pensant en què fa l'altre o què deixa de fer, és dia que es perd.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada