Camí del delta de l'Ebre des de Flix, eix de l'Ebre avall dona també, com l'altre dia a la Zona Franca, per una reflexió global. Des de la química decadent, a la nuclear que no volem veure però permet que obrim els llums de casa, les algues d'un riu desequilibrat, l'assut de Xerta i les obres per extreure aigua del riu en aquest punt, tot i que els planells informen que és per la millora del rec dels voltants. La pressió per l'ebre continúa, com continúa arribant l'aigua salada fins a Tortosa. Amposta avall, terribles apartaments a Sant Carles de la Ràpita, i delta endins fins al Poblenou, on sembla que gràcies al parc natural s'està desenvolupant un turisme més d'acord amb les potencialitats de l'entorn. I on per cert es continúa menjant tant bé com recordava. Un entorn que tanmateix, està malmès. A l'IRTA de Sant Carles de la Ràpita us en podrien posar al corrent de la fragilitat del delta, com també els musclaires o els arrossaires, alguns dels quals enguany han hagut de plantar en sec davant la manca d'aigua per no perdre les subvencions. Dos elements que fan referència a la sostenibilitat, mediambiental i de negoci, que hauria de ser una reflexió estratègica a Catalunya. I evidentment fer un trasvassament (sigui o no el nom tècnic, és al que sona) a correcuita del Segre cap a Barcelona o en vaixell des de centenars de quilòmetres de distància no en són un exemple. Més encara si tenim en compte que el consum d'aigua i el seu ús eficient, tot i que sempre és millorable, té un límit. De fet històricament se n'ha fet un consum relativament racional, amb l'excepció dels darrers vint o trenta anys, ja que com a país sec que som disposar d'aigua sempre ha estat una preocupació.
23/03/08
De Flix al Poblenou del Delta
Camí del delta de l'Ebre des de Flix, eix de l'Ebre avall dona també, com l'altre dia a la Zona Franca, per una reflexió global. Des de la química decadent, a la nuclear que no volem veure però permet que obrim els llums de casa, les algues d'un riu desequilibrat, l'assut de Xerta i les obres per extreure aigua del riu en aquest punt, tot i que els planells informen que és per la millora del rec dels voltants. La pressió per l'ebre continúa, com continúa arribant l'aigua salada fins a Tortosa. Amposta avall, terribles apartaments a Sant Carles de la Ràpita, i delta endins fins al Poblenou, on sembla que gràcies al parc natural s'està desenvolupant un turisme més d'acord amb les potencialitats de l'entorn. I on per cert es continúa menjant tant bé com recordava. Un entorn que tanmateix, està malmès. A l'IRTA de Sant Carles de la Ràpita us en podrien posar al corrent de la fragilitat del delta, com també els musclaires o els arrossaires, alguns dels quals enguany han hagut de plantar en sec davant la manca d'aigua per no perdre les subvencions. Dos elements que fan referència a la sostenibilitat, mediambiental i de negoci, que hauria de ser una reflexió estratègica a Catalunya. I evidentment fer un trasvassament (sigui o no el nom tècnic, és al que sona) a correcuita del Segre cap a Barcelona o en vaixell des de centenars de quilòmetres de distància no en són un exemple. Més encara si tenim en compte que el consum d'aigua i el seu ús eficient, tot i que sempre és millorable, té un límit. De fet històricament se n'ha fet un consum relativament racional, amb l'excepció dels darrers vint o trenta anys, ja que com a país sec que som disposar d'aigua sempre ha estat una preocupació.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
SAbies que Poblenou del delta es va anomenar durant força temps oficialment VillaFranco del Delta? Algun altre poble va homenatjar el caudillo posant-li el seu cognom? (a mí em ve al cap Ferrol del Caudillo).
Sí, de fet se'n deia així 'originalment' perquè era un projecte franquista (crec que es va fundar cap als anys cinquanta), i de fet es veu amb les cases que són d'estil andalús.
Publica un comentari a l'entrada