Lideratge

L'Ibarretxe ha tornat a plantejar el que és el seu projecte polític, allò que sembla el seu motiu per dedicar-se als afers públics: donar la veu als ciutadans del Pais Basc per decidir el seu futur. Potser serà el final de la seva carrera política, sigui quin sigui el resultat. Però té un plantejament clar, i intenta dur-lo a terme; és el seu objectiu polític. A Catalunya com sempre, improvisant. Que si ara el misticisme del 2014 per justificar que avui no fem res, que si ara criticar el tripartit pel seu horitzó nacional. Senyors polítics, tinc una confiança pessimista en els líders del nacionalisme català, però si us plau, actuïn. Ofereixin el seu horitzó nacional i defineixin les seves actuacions en funció d'aquest objectiu, des de la gestió del dia a dia, a la crítica política, a les relacions amb els altres partits en negociar pressupostos altres lleis o iniciatives, a definir el seu model de societat. Liderin. Sempre intento recordar que el PSC-PSOE és el partit que té més clar el seu model -malgrat els matisos interns que puguin tenir, que això són els debats que tenen, ningú esperi altra cosa del catalanisme de'n Castells o en Nadal. També Duran té molt clar el seu objectiu polític, ens l'ofereix sense ambigüitats i als electors ens ajuda a decidir. Per aquells qui no ens sentim representats per aquests horitzons, per aquells que volem un projecte més ambiciós nacionalment, pels qui volem el màxim poder politic per Catalunya, estem orfes, i encara més orfes quan intentem transmetre als nostres familiars i amics que el millor escenari per Catalunya és tenir un estat propi. Sovint aquestes converses s'acaben amb una pregunta quan de vegades tens la sensació, com deia el Sala i Martin, que la senyora de la xarcuteria comença a veure-ho clar. Aleshores vé la cada cop més temuda pregunta: i a qui he de votar per tirar això endavant, qui serà capaç de fer-ho? I cada cop em quedo més blanc i sense resposta. La veritat és que últimament començo a postular-me com a president de la Generalitat; només tinc una o dues idees clares, però em fa l'efecte que no em desviaria gens del camí que crec li cal al meu país.

Flandes; Ampliació interna de la UE?

Sigui per un escenari europeu o simplement per coincidència, ens trobem a Europa amb què les possibilitats de processos de secessió democràtics al si de la Unió Europea són més versemblants que mai. Escòcia, el País Basc o Flandes són nacions que es troben en aquest camí. Si acabaran constituint-se en estats independents a pocs anys vista no es pot predir del cert, però el debat existeix ben visible. A Catalunya com sempre, continuem mirant massa a Espanya i les accions polítiques són més aviat d'un regionalisme reformista amb un rerafons de tacticisme partidista. Tant de bo siguem capaços de redreçar la situació. A Flandes en tot cas, la crisi per formar govern després de les darreres eleccions han posat de manifest les tensions secessionistes, i d'allò què es llegeix a la premsa, sembla que l'únic obstacle a la separació és la dificultat d'establir una sortida jurídica per Brusel·les. A la premsa internacional, però, el més destacable és que la secessió ja no és un tema tabú. L'article The Belgian Breakup del Newsweek és ben il·lustratiu al respecte.